Les tasques a desenvolupar per part dels socis de la cooperativa les hem dividit en àrees diferenciades. Cada àrea està integrada per un grup de socis que s’hi han inscrit voluntàriament i d’acord amb les seves preferències o afinitats. Les quatre primeres àrees ja estan en marxa (totalment o parcialment), les altres estan en fase de projecte. No perdeu de vista que la operativitat de la cooperativa és recent; estem parlant de mig any, com a molt, per tant entenem que s’ha fet molta feina en molt poc temps. Entenem, també, que cal mantenir i potenciar aquest impuls inicial, i que per aconseguir-ho necessitem recolzament i ajut de qui sigui i d’on sigui. En aquest sentit, no ens farà cap vergonya el fet d’assumir el paper de pidolaires.

1.- Àrea de productes alimentaris.

Està constituït per una dotzena de mares que van elaborant diferents productes alimentaris per vendre en les fires i actes públics del poble. El proper pas serà la divulgació dels productes i el desplaçament per vendre’ls a fires de poblacions més o menys allunyades de Cusmapa.

Tant a la “Portada” com a “Activitats” d’aquesta mateixa pàgina web hi trobareu testimoni gràfic abundant del que s’ha fet i del que es va fent en aquest sentit (melmelades, productes làctics, pa i derivats, sopes, etc.). Aquí però, trobareu un petit recull:

Hem de reconèixer que el rendiment és baix. El marge de benefici que queda és petit, ja que els preus de venda han de ser proporcionats a la capacitat de compra de la població; capacitat que ja us podeu imaginar quina és, quan parlem de gent immersa en la pobresa. Toca, per tant, fer un nou esforç d’imaginació per rendibilitzar millor l’activitat d’aquesta àrea d’ara endavant. El baix rendiment contrasta, afortunadament, amb la il·lusió i l’entusiasme que hi posen les dones que hi participen.

 

2.- Àrea d’apicultura.

S’hi han integrat cinc pares i una mare. L’èxit d’aquesta àrea ha estat sorprenent. Només cal dir que amb els quatre primers mesos de funcionament ja s’han fet dues collites de mel amb una recollida que s’ha apropat als 30 kg. Trobareu també, si voleu, abundant testimoni gràfic de tot això. El pas següent és l’ampliació de l’apiari (actualment només hi ha sis ruscs) i l’inici de recollida de pol·len, tan punt comenci l’època de pol·linització de la zona.

Què demana el pidolaire?: Ampliar l’apiari amb més ruscs. Ara per ara en tenim 6 i estem pendents d’incorporar-ne un altre procedent d’un eixam silvestre, però el rendiment pot millorar molt si s’amplia el número de ruscs, perquè la feina i el temps de dedicació per part els apicultors és pràcticament igual amb 6 ruscs que amb 12, per exemple. Cada nou rusc amb operativitat garantida (eixam, reina, trasllat fins a l’apiari i garantia formal de funcionament) pot costar 200 euros i suposa un augment de productivitat del conjunt d’un 15% aproximadament.

 

3.- Àrea de teixits de llana i de costura.

En la elaboració de teixits de llana hi intervenen 13 mares. Ja han venut unes quantes vegades a fires, però, com que els productes més freqüents que fan son els “gorros” i les bufandes, hem d’esperar que arribi el que ells en diuen l’hivern (mitjanes de 17-18º) perquè s’activi la venda.

Pel que fa a la costura, ho tenim en projecte, ja que necessitem un local on poder fer la formació, primer, i la feina, després, i on poder-hi instal·lar al menys tres màquines de cosir, que s’haurien de comprar.

Tenim molta confiança dipositada en aquesta activitat, ja que, apart de la elaboració de tovallons, estovalles, tovalloles, etc., que, segons diuen, són senzilles de fer i tenen sortida, les mares podran dedicar-se també a apedaçaments de roba, En un entorn tan pobre com aquest, la roba s’aprofita al màxim i els recosits i apedaçaments ben segur que seran útils i rendibles.

Què demana el pidolaire?: 

A.El finançament d’un local de lloguer per poder instal·lar les màquines i fer-lo servir al mateix temps per a la venda de productes de la Cooperativa. Un local prou ampli i ben situat es pot trobar per 60-70 euros/mes.

B.- La compra de les màquines, que costen 200 euros cadascuna. Es tracta de màquines de pedal.  Les elèctriques a Cusmapa no tenen sentit, ja que les apagades de llum són continuades.

 

4.- Àrea de turisme.

Estem convençuts que cal fer una aposta seriosa a favor de l’arribada de turistes per dinamitzar l’economia del poble i afavorir la venda dels productes de la cooperativa.

Les possibilitats turístiques de Cusmapa han augmentat considerablement des que es va arreglar i empedrar amb llambordes la carretera de Somoto a Cusmapa. Actualment el recorregut es pot fer còmodament amb un cotxe particular en uns 50 minuts (el bus tarda dues hores, perquè va parant a tot arreu) i els panorames del trajecte són esplèndids durant l’època de pluges. Bona part de l’itinerari llinda amb les muntanyes frontereres amb Hondures. És només durant els mesos de sequera (de febrer a maig) quan el paisatge es torna sec i marronós. Cal recordar que Cusmapa és el municipi més alt de Nicaragua i que té llocs amb panoràmiques privilegiades des d’on es pot contemplar pràcticament tot el país, al menys fins on la vista pot abastar, inclosa la cadena volcànica del Pacífic.

Deixem unes quantes fotos obtingudes des del “Mirador” de Cusmapa i els seus voltants més propers perquè us feu idea dels seus encants naturals i del potencial turístic que es podria aprofitar.

La promoció turística de la zona ha topat, històricament, amb la inaccessibilitat deguda a les males carreteres. Un cop salvada aquesta barrera (fa menys de dos anys), l’inconvenient més greu ha estat la mancança d’unes estructures mínimes per oferir als potencials turistes i atraure la seva arribada. En aquest sentit hem ajudat a una mare (sòcia de la cooperativa) a habilitar una peça de casa seva com a menjador i a oferir menjar amb un molt bona relació qualitat/preu. La casa està situada a 50 m. del “Mirador” (veure fotos preses des del “Mirador”); es a dir, en un lloc estratègic pel que fa a la proximitat de eventuals clients. És el primer menjador amb cara i ulls que s’ha posat en marxa al poble.

En qualsevol cas, persisteix una altra mancança greu, com és la falta de un allotjament digne per poder dormir. Això fa que l’estada dels visitants s’hagi de limitar a un sol dia i, de moment, no es pugui plantejar l’oferiment de excursions i senderisme (amb guia o sense guia), passejos a cavall, etc.,  Estem fent contactes i estudiant possibilitats en aquest sentit, si bé la solució, en aquest cas, passa per una inversió més potent que, ara per ara, no estem en condicions d’afrontar.

Què demana el pidolaire?:  El miracle d’una donació econòmica que faci possible la construcció d’un allotjament digne (tipus alberg de muntanya).

 

5.- Àrea de vivers de plantes i arbres.

Bona part de l’èxit de l’apiari es degut a l’encert de la seva ubicació; un lloc amb aigua que no falta mai i amb abundant floració, que és el que necessiten les abelles. Doncs bé, hem trobat un altre lloc idoni per a la instal·lació d’un viver. Terra d’excel·lent qualitat (cosa excepcional per aquestes contrades),  ben a prop del poble, i amb aigua de pou que tampoc falta mai. El propietari és un pare, soci de la cooperativa i home del camp de tota la vida, disposat a posar el terreny a disposició del projecte i a integrar un grup de socis per tirar-lo endavant.

Es tractarà d’avivar planter de cafè i arbres fruiters. No parlem de sembrar cafè, sinó d’avivar plantes de cafè acabades de néixer i comprades on certifiquen que es tracta de les varietats resistents a la “roya” (malaltia que ha arruïnat molts cafetals del país). Solament les plantes d’aquestes varietats tenen sortida al mercat i estan prou ben cotitzades.

Què demana el pidolaire?:  Amb 800 euros es podria finançar completament i arrancar el projecte, amb benefici inicial garantit a curt termini (tres/quatre mesos) per a mitja dotzena de famílies.

 

6.- Àrea d’explotacions agràries.

Fem una prèvia. Entrem a l’agricultura i no a la ramaderia, perquè els sondejos que hem fet en temes de ramaderia ens han dissuadit, tant pel que fa a la seva complexitat com al risc econòmic que comporten. Res queda descartat, però creiem que, de moment, tenim a l’abast altres prioritats.

Tot parlant d’agricultura no podem oblidar que ens fiquem en el tema del que més experiència tenen els habitants de la zona i que, desgraciadament, els ha acabat portant fins el llindar de la misèria, per una sèrie de raons que mereixen un estudi apart, però que podem resumir en la incultura, la falta de planificació, de capacitat creditícia i de suport oficial, el canvi climàtic, la falta de innovació, i l’obstinació dels agricultors a cultivar allò que sempre han cultivat (“maiz, sorgo y frijoles” i no els treguis d’aquí).

Ens hem proposat fermament l’abordatge d’un un canvi de mentalitat que trenqui amb la inèrcia tradicional. Parlem d’un autèntic desafiament. Per això necessitem dues eines imprescindibles:

Primera.  La confiança dels camperols, que ens em anat guanyat i amb la que ja comptem, després d’aquests dos anys de brega perseverant amb ells. Aquest actiu és immensurable.

Segona. El finançament, que haurà de ser més o menys important en funció de la magnitud del projecte o projectes que es vulguin encarar.

Dins d’aquest context volem emprendre el desenvolupament de dos “rubros”, com diuen per Nicaragua, és a dir, de dos sectors d’activitat productiva diferents (sense descartar-ne d’altres que s’hi puguin afegir):

A.- La soja:

Mai s’ha cultivat per aquestes terres i quan vam fer el primer intent de cultivar-la (2015) vam fracassar totalment degut a que el moment de la sembra va coincidir amb una de les èpoques de sequera més cruels que s’han viscut en molts anys. Ara farem un segon intent, com a prova, abans de llançar-nos a impulsar cultius de grans extensions. Proporcionarem les llavors de sembra als camperols que estiguin disposats a fer la prova; això comporta únicament un esforç d’inversió que podrem assumir a càrrec del “fons comú”.

Som molt insistents sobre aquest tema, després de veure la millora evident que han experimentat els nens que han estat consumint soja de manera habitual; llegum que, com és ben sabut, aporta abundància de proteïnes. Els índex de progrés queden reflectits de manera inqüestionable en les taules de pes/talla, que es poden trobar en aquesta pàgina web. Per altra part, sabem perfectament el que ens costa, econòmicament, el lliurament de soja als nens i també sabem el que ens costa a vegades de trobar-la al mercat. Això vol dir que escasseja i que és cara; per tant estem parlant de dos factors comercials dels que els nostres productors es podrien beneficiar. L’escassetat i l’encariment de la soja venen donats, en bona part, perquè les fàbriques d’oli de soja acaparen la màxima quantitat que poden del producte disponible al mercat nacional, que ells necessiten per a la fabricació del seu oli.

La producció pròpia asseguraria el nostre abastiment i permetria vendre l’excedent amb beneficis garantits.

B.- El cafè i el cacau:

Aquí entrem en un altre món i no ens podem permetre frivolitats, ja que el cultiu del cafè i del cacau obliga a una inversió seriosa i, abans de plantejar-la, cal estar molt segurs del terreny on ens fiquem. De moment ens hem limitat a tantejar l’assumpte i les impressions són prou positives, ja que hi ha cultius d’aquests productes que funcionen molt bé en llocs molt propers a Cusmapa i amb característiques geològiques i climàtiques semblants. També podem comptar amb l’assessorament i l’ajut d’experts disposats a orientar-nos desinteressadament i, sobre tot, a evitar que puguem caure fàcilment en errors greus per desconeixement o inexperiència (s’ha de tenir molt controlat el risc de fongs, per exemple). Per contra, la qualitat d’aquests productes nicaragüencs (especialment del cafè) té nomenada arreu del món i la venda -via exportació- està garantida. De tota manera val a dir que la rendibilitat primera d’aquests cultius no es pot esperar fins al cap de tres anys, com  a mínim, d’haver-se iniciat la plantació i això s’ha de tenir molt clar des de bon començament.

Què demana el pidolaire?: Un altre miracle. Que una persona o una entitat es plantegi una inversió, tan seriosa com enèrgica,  per engegar la creació i el conreu d’una plantació de cafè i/o cacau a Cusmapa.

Disposem de una fiable “Carta tècnica”, realitzada per gent experta en la matèria, que ofereix xifres detallades de pressupost pel que fa a la despesa inicial per cada “manzana de cultivo” de cafè. Les superfícies de cultiu es mesuren per “manzanas”; cada “manzana” equival a uns 7000 metres quadrats (uns tres quarts d’hectàrea).

 

7.- Àrea del “banco de semillas”.

Aquest és un concepte que hem descobert a Nicaragua i que ens ha sorprès favorablement en molt sentits.

Es tracta realment d’un banc que, en lloc de negociar amb diners, negocia amb llavors. Ens estem referint a les llavors habitualment cultivades per la zona on està implantat el banc.

La base “filosòfica” del negoci és ben senzilla. Comprar llavors barates, conservar-les com cal, i vendre-les més cares al cap d’un temps. Dit així, pot semblar el “cuento de la lechera”, però hem estat visitant algun banc d’aquests, ens hem interioritzat del seu funcionament i hem arribat a la conclusió de que és una activitat econòmica prou interessant, especialment per a una cooperativa com la nostra on hi predomina la gent del camp.

Deixant apart les llavors que els productors aparten per al seu consum domèstic, el mercat de granes (“frijoles, maiz, maicillo” etc.) es mou, econòmicament, d’acord amb una oscil·lació molt  simple, que és la següent:

1.- Temps de collita, on les llavors abunden i, per tant, el seu preu és baix.

2.- Temps de consum, durant el qual el preu va pujant d’acord amb les condicions d’oferta/demanda del moment.

3.- Temps de nova sembra, que és quan les llavors ja s’han consumit en bona part i el seu preu és alt.

4.- Temps de nova collita, quan el preu torna a caure.

El que fa el banc és comptar amb uns graners metàl·lics i hermètics (els animalons rosegadors són el seu enemic natural), on emmagatzemar les llavors que compra en temps de collita (baix preu), sotmetre-les a un tractament de conservació molt ben estudiat i controlat, i treure-les novament al mercat a mida que el preu va pujant i que coincideix amb la proximitat de la nova sembrada. Aquest fora el marge de benefici que s’enduria la cooperativa i que afavoriria els seus socis, però hi ha uns altres factors positius afegits per als socis, com són:

Primer:  Poden tenir la venda de la seva collita assegurada a la cooperativa (a preu de mercat en època de collita, que, com hem dit, sol ser un preu baix), però amb l’avantatge d’estalviar-se marges comercials per als distribuïdors, així com despeses de transport a mercats o poblacions allunyades, ja que el banc està ubicat en el mateix municipi i el transport es pot fer normalment amb els seus propis carros i animals de tir; és a dir, sense cost afegit. A partir d’aquest moment són els responsables de la cooperativa els qui han d’estar pendents de l’evolució dels preus per vendre el que tenen emmagatzemat en les millors condicions possibles. També han de fer una reserva de llavors, que no poden vendre, pel que explicarem tot seguit.

Segon:  A l’hora de sembrar novament, quan ja el preu ha pujat, els socis de la cooperativa tenen dret a recomprar les llavors a un preu intermedi entre el preu que la Cooperativa els va pagar en el moment de la collita (baix) i el preu de mercat a l’època de sembra (alt); és a dir amb un diferencial d’estalvi econòmic molt important. És més, si ni tant sols volen fer un dispendi econòmic a l’hora de sembrar, la cooperativa els pot prestar les llavors de sembra, però, en aquest cas tenen la obligació  -un cop feta la collita- de retornar-ne el doble del que van manllevar.

A aquest esquema s’hi poden incorporar totes les variables que vulgueu, que dependran de la llestesa i les estratagemes dels responsables del banc, com pot ser la compra a preu de collita a altres productors no associats a la cooperativa per disposar de més quantitat de producte per comercialitzar amb una simple expectativa de plusvàlua durant els mesos següents.

Us passem les fotos d’un dels “bancos de semillas” que vam visitar, els responsables del qual van tenir l’amabilitat, fins i tot, de mostrar-nos els llibres de comptabilitat per poder verificar el rendiment real del negoci. En aquest cas, el banc disposa de 10 sitges metàl·liques amb una capacitat d’uns 800 kg. de gra a cadascuna. Cada sitja costa uns 100 dòlars (100 euros aproximadament) i a les parets de cada sitja hi consten les indicacions concretes d`ús i de conservació del contingut, que es fa amb disulfur, d’acord amb una tècnica molt precisa, que requereix un procés de capacitació prèvia per als qui s’han de responsabilitzar de la conservació del gra.

És evident que l’engegar aquesta activitat econòmica requereix una inversió inicial en terreny, estructura (local tancat d’uns 50 metres quadrats), capacitacions, sitges, conservants i llavors, que, podríem xifrar en uns 13.000 euros. La gran avantatge és que, a partir del moment de la seva posta en marxa, la pròpia activitat ho ha d’anar autofinançant tot, inclòs el seu progressiu creixement.

Què demana el pidolaire?: El que acabem de senyalar; 13.000 euros.

Àrea de productes alimentaris

Està constituït per una dotzena de mares que van elaborant diferents productes alimentaris per vendre en les fires i actes públics del poble. El proper pas serà la divulgació dels productes i el desplaçament per vendre’ls a fires de poblacions més o menys allunyades de Cusmapa.

Tant a la “Portada” com a “Activitats” d’aquesta mateixa pàgina web hi trobareu testimoni gràfic abundant del que s’ha fet i del que es va fent en aquest sentit (melmelades, productes làctics, pa i derivats, sopes, etc.). Aquí però, trobareu un petit recull.

Hem de reconèixer que el rendiment és baix. El marge de benefici que queda és petit, ja que els preus de venda han de ser proporcionats a la capacitat de compra de la població; capacitat que ja us podeu imaginar quina és, quan parlem de gent immersa en la pobresa. Toca, per tant, fer un nou esforç d’imaginació per rendibilitzar millor l’activitat d’aquesta àrea d’ara endavant. El baix rendiment contrasta, afortunadament, amb la il·lusió i l’entusiasme que hi posen les dones que hi participen.

Àrea alimentària

Notice: Test mode is enabled. While in test mode no live donations are processed.

Import de la donació

Personal Info

Donation Total: 500,00€