Àrea d’explotacions agràries

Fem una prèvia. Entrem a l’agricultura i no a la ramaderia, perquè els sondejos que hem fet en temes de ramaderia ens han dissuadit, tant pel que fa a la seva complexitat com al risc econòmic que comporten. Res queda descartat, però creiem que, de moment, tenim a l’abast altres prioritats.

Tot parlant d’agricultura no podem oblidar que ens fiquem en el tema del que més experiència tenen els habitants de la zona i que, desgraciadament, els ha acabat portant fins el llindar de la misèria, per una sèrie de raons que mereixen un estudi apart, però que podem resumir en la incultura, la falta de planificació, de capacitat creditícia i de suport oficial, el canvi climàtic, la falta de innovació, i l’obstinació dels agricultors a cultivar allò que sempre han cultivat (“maiz, sorgo y frijoles” i no els treguis d’aquí).

Ens hem proposat fermament l’abordatge d’un un canvi de mentalitat que trenqui amb la inèrcia tradicional. Parlem d’un autèntic desafiament. Per això necessitem dues eines imprescindibles:

Primera.  La confiança dels camperols, que ens em anat guanyat i amb la que ja comptem, després d’aquests dos anys de brega perseverant amb ells. Aquest actiu és immensurable.

Segona. El finançament, que haurà de ser més o menys important en funció de la magnitud del projecte o projectes que es vulguin encarar.

Dins d’aquest context volem emprendre el desenvolupament de dos “rubros”, com diuen per Nicaragua, és a dir, de dos sectors d’activitat productiva diferents (sense descartar-ne d’altres que s’hi puguin afegir):

A.- La soja:

Mai s’ha cultivat per aquestes terres i quan vam fer el primer intent de cultivar-la (2015) vam fracassar totalment degut a que el moment de la sembra va coincidir amb una de les èpoques de sequera més cruels que s’han viscut en molts anys. Ara farem un segon intent, com a prova, abans de llançar-nos a impulsar cultius de grans extensions. Proporcionarem les llavors de sembra als camperols que estiguin disposats a fer la prova; això comporta únicament un esforç d’inversió que podrem assumir a càrrec del “fons comú”.

Som molt insistents sobre aquest tema, després de veure la millora evident que han experimentat els nens que han estat consumint soja de manera habitual; llegum que, com és ben sabut, aporta abundància de proteïnes. Els índex de progrés queden reflectits de manera inqüestionable en les taules de pes/talla, que es poden trobar en aquesta pàgina web. Per altra part, sabem perfectament el que ens costa, econòmicament, el lliurament de soja als nens i també sabem el que ens costa a vegades de trobar-la al mercat. Això vol dir que escasseja i que és cara; per tant estem parlant de dos factors comercials dels que els nostres productors es podrien beneficiar. L’escassetat i l’encariment de la soja venen donats, en bona part, perquè les fàbriques d’oli de soja acaparen la màxima quantitat que poden del producte disponible al mercat nacional, que ells necessiten per a la fabricació del seu oli.

La producció pròpia asseguraria el nostre abastiment i permetria vendre l’excedent amb beneficis garantits.

B.- El cafè i el cacau:

Aquí entrem en un altre món i no ens podem permetre frivolitats, ja que el cultiu del cafè i del cacau obliga a una inversió seriosa i, abans de plantejar-la, cal estar molt segurs del terreny on ens fiquem. De moment ens hem limitat a tantejar l’assumpte i les impressions són prou positives, ja que hi ha cultius d’aquests productes que funcionen molt bé en llocs molt propers a Cusmapa i amb característiques geològiques i climàtiques semblants. També podem comptar amb l’assessorament i l’ajut d’experts disposats a orientar-nos desinteressadament i, sobre tot, a evitar que puguem caure fàcilment en errors greus per desconeixement o inexperiència (s’ha de tenir molt controlat el risc de fongs, per exemple). Per contra, la qualitat d’aquests productes nicaragüencs (especialment del cafè) té nomenada arreu del món i la venda -via exportació- està garantida. De tota manera val a dir que la rendibilitat primera d’aquests cultius no es pot esperar fins al cap de tres anys, com  a mínim, d’haver-se iniciat la plantació i això s’ha de tenir molt clar des de bon començament.

Què demana el pidolaire?: Un altre miracle. Que una persona o una entitat es plantegi una inversió, tan seriosa com enèrgica,  per engegar la creació i el conreu d’una plantació de cafè i/o cacau a Cusmapa.

Disposem de una fiable “Carta tècnica”, realitzada per gent experta en la matèria, que ofereix xifres detallades de pressupost pel que fa a la despesa inicial per cada “manzana de cultivo” de cafè. Les superfícies de cultiu es mesuren per “manzanas”; cada “manzana” equival a uns 7000 metres quadrats (uns tres quarts d’hectàrea).