Àrea del “banco de semillas”

Aquest és un concepte que hem descobert a Nicaragua i que ens ha sorprès favorablement en molt sentits.

Es tracta realment d’un banc que, en lloc de negociar amb diners, negocia amb llavors. Ens estem referint a les llavors habitualment cultivades per la zona on està implantat el banc.

La base “filosòfica” del negoci és ben senzilla. Comprar llavors barates, conservar-les com cal, i vendre-les més cares al cap d’un temps. Dit així, pot semblar el “cuento de la lechera”, però hem estat visitant algun banc d’aquests, ens hem interioritzat del seu funcionament i hem arribat a la conclusió de que és una activitat econòmica prou interessant, especialment per a una cooperativa com la nostra on hi predomina la gent del camp.

Deixant apart les llavors que els productors aparten per al seu consum domèstic, el mercat de granes (“frijoles, maiz, maicillo” etc.) es mou, econòmicament, d’acord amb una oscil·lació molt simple, que és la següent:

1.- Temps de collita, on les llavors abunden i, per tant, el seu preu és baix.

2.- Temps de consum, durant el qual el preu va pujant d’acord amb les condicions d’oferta/demanda del moment.

3.- Temps de nova sembra, que és quan les llavors ja s’han consumit en bona part i el seu preu és alt.

4.- Temps de nova collita, quan el preu torna a caure.

El que fa el banc és comptar amb uns graners metàl·lics i hermètics (els animalons rosegadors són el seu enemic natural), on emmagatzemar les llavors que compra en temps de collita (baix preu), sotmetre-les a un tractament de conservació molt ben estudiat i controlat, i treure-les novament al mercat a mida que el preu va pujant i que coincideix amb la proximitat de la nova sembrada. Aquest fora el marge de benefici que s’enduria la cooperativa i que afavoriria els seus socis, però hi ha uns altres factors positius afegits per als socis, com són:

Primer: Poden tenir la venda de la seva collita assegurada a la cooperativa (a preu de mercat en època de collita, que, com hem dit, sol ser un preu baix), però amb l’avantatge d’estalviar-se marges comercials per als distribuïdors, així com despeses de transport a mercats o poblacions allunyades, ja que el banc està ubicat en el mateix municipi i el transport es pot fer normalment amb els seus propis carros i animals de tir; és a dir, sense cost afegit. A partir d’aquest moment són els responsables de la cooperativa els qui han d’estar pendents de l’evolució dels preus per vendre el que tenen emmagatzemat en les millors condicions possibles. També han de fer una reserva de llavors, que no poden vendre, pel que explicarem tot seguit.

Segon: A l’hora de sembrar novament, quan ja el preu ha pujat, els socis de la cooperativa tenen dret a recomprar les llavors a un preu intermedi entre el preu que la Cooperativa els va pagar en el moment de la collita (baix) i el preu de mercat a l’època de sembra (alt); és a dir amb un diferencial d’estalvi econòmic molt important. És més, si ni tant sols volen fer un dispendi econòmic a l’hora de sembrar, la cooperativa els pot prestar les llavors de sembra, però, en aquest cas tenen la obligació -un cop feta la collita- de retornar-ne el doble del que van manllevar.

A aquest esquema s’hi poden incorporar totes les variables que vulgueu, que dependran de la llestesa i les estratagemes dels responsables del banc, com pot ser la compra a preu de collita a altres productors no associats a la cooperativa per disposar de més quantitat de producte per comercialitzar amb una simple expectativa de plusvàlua durant els mesos següents.

Us passem les fotos d’un dels “bancos de semillas” que vam visitar, els responsables del qual van tenir l’amabilitat, fins i tot, de mostrar-nos els llibres de comptabilitat per poder verificar el rendiment real del negoci. En aquest cas, el banc disposa de 10 sitges metàl·liques amb una capacitat d’uns 800 kg. de gra a cadascuna. Cada sitja costa uns 100 dòlars (100 euros aproximadament) i a les parets de cada sitja hi consten les indicacions concretes d`ús i de conservació del contingut, que es fa amb disulfur, d’acord amb una tècnica molt precisa, que requereix un procés de capacitació prèvia per als qui s’han de responsabilitzar de la conservació del gra.

És evident que l’engegar aquesta activitat econòmica requereix una inversió inicial en terreny, estructura (local tancat d’uns 50 metres quadrats), capacitacions, sitges, conservants i llavors, que, podríem xifrar en uns 13.000 euros. La gran avantatge és que, a partir del moment de la seva posta en marxa, la pròpia activitat ho ha d’anar autofinançant tot, inclòs el seu progressiu creixement.

Què demana el pidolaire?: El que acabem de senyalar; 13.000 euros.