Àrea de turisme

Estem convençuts que cal fer una aposta seriosa a favor de l’arribada de turistes per dinamitzar l’economia del poble i afavorir la venda dels productes de la cooperativa.

Les possibilitats turístiques de Cusmapa han augmentat considerablement des que es va arreglar i empedrar amb llambordes la carretera de Somoto a Cusmapa. Actualment el recorregut es pot fer còmodament amb un cotxe particular en uns 50 minuts (el bus tarda dues hores, perquè va parant a tot arreu) i els panorames del trajecte són esplèndids durant l’època de pluges. Bona part de l’itinerari llinda amb les muntanyes frontereres amb Hondures. És només durant els mesos de sequera (de febrer a maig) quan el paisatge es torna sec i marronós. Cal recordar que Cusmapa és el municipi més alt de Nicaragua i que té llocs amb panoràmiques privilegiades des d’on es pot contemplar pràcticament tot el país, al menys fins on la vista pot abastar, inclosa la cadena volcànica del Pacífic.

Deixem unes quantes fotos obtingudes des del “Mirador” de Cusmapa i els seus voltants més propers perquè us feu idea dels seus encants naturals i del potencial turístic que es podria aprofitar.

La promoció turística de la zona ha topat, històricament, amb la inaccessibilitat deguda a les males carreteres. Un cop salvada aquesta barrera (fa menys de dos anys), l’inconvenient més greu ha estat la mancança d’unes estructures mínimes per oferir als potencials turistes i atraure la seva arribada. En aquest sentit hem ajudat a una mare (sòcia de la cooperativa) a habilitar una peça de casa seva com a menjador i a oferir menjar amb un molt bona relació qualitat/preu. La casa està situada a 50 m. del “Mirador” (veure fotos preses des del “Mirador”); es a dir, en un lloc estratègic pel que fa a la proximitat de eventuals clients. És el primer menjador amb cara i ulls que s’ha posat en marxa al poble.

En qualsevol cas, persisteix una altra mancança greu, com és la falta de un allotjament digne per poder dormir. Això fa que l’estada dels visitants s’hagi de limitar a un sol dia i, de moment, no es pugui plantejar l’oferiment de excursions i senderisme (amb guia o sense guia), passejos a cavall, etc.,  Estem fent contactes i estudiant possibilitats en aquest sentit, si bé la solució, en aquest cas, passa per una inversió més potent que, ara per ara, no estem en condicions d’afrontar.

Què demana el pidolaire?:  El miracle d’una donació econòmica que faci possible la construcció d’un allotjament digne (tipus alberg de muntanya).