Va de menjar

Benvolguts/des.

Va de menjar i d’alguna cosa més.

A les fotos veureu com han reaccionat les plantes de cebes i tomates de l’hort comunitari tant punt els ha tornat a arribar aigua en abundància. Aigua, sol i terra bona poden fer miracles en pocs dies. És impressionant. Si res no ho torça ben aviat us podré il·lustrar i comentar les satisfaccions d’una generosa collita. Per altra part, hem pogut fer una nova entrega de llet com a complement alimentari per a tots els nostres nens i nenes. Ho detallaré a cadascun dels padrins.

Fins aquí us he informat sobre temes de menjar. Ara anem per alguna cosa més.

Els nostres avantpassats propers integraven la “generació de la guerra”. Nosaltres, probablement, quedarem identificats com la “generació de la pandèmia”.

En tot cas, la diferència entre nosaltres i els nostres protegits de Nicaragua és que nosaltres formem part d’una generació en canvi ells formen part d’una degeneració.

Ells han viscut privats per obra d’uns depravats. I els dic depravats perquè els únics objectius que els commouen son aquells dels quals en poden treure benefici.

Nosaltres, aquí, som més “finolis” i dels depravats en diem oportunistes. En el fons vivim picant l’ullet als oportunistes mentre ens deixin anar vegetant i fent la viu viu. No ens permetem ni la satisfacció contestatària de menjar fruita prohibida perquè no en tenim cap de prohibida. Ells, allà, si no mengen, és perquè no tenen menjar.

Disculpeu. A la gent de l’Empordà de tant en tant ens agafa la rauxa i no sabem callar.

Una abraçada.

Joan

Febrer 2021