Única sortida, la sostenibilitat

Benvolguts/des.

Completarem el quart capítol insistint sobre allò que més ens preocupa com  és la sostenibilitat de l’hort comunitari i la capacitat d’autogestió per part dels hortolans sense necessitat del nostre suport de cara a un futur molt proper. Això passa, tal com dèiem, per augmentar la seva producció (us vaig explicar l’increment de superfície cultivada) i per convèncer els productors sobre la conveniència d’administrar els recursos (econòmics i agrícoles) de manera més eficient.

En aquesta segona part estem concentrant els esforços i això resulta especialment complicat perquè es topa frontalment amb una mentalitat i una tradició ancestral on l’únic objectiu ha estat, des de sempre, assolir la supervivència diària.

El David i la Brenda estan duent a terme una labor pedagògica encomiable. Per una part els ensenyen a reservar part dels beneficis obtinguts en la venda dels seus productes a fi de poder comprar “insumos”, que diuen ells, per fer front a despeses que s’originin en les sembrades i cultius posteriors.

Per altra part, s’està creant l’hàbit de recollir llavors de les hortalisses cultivades a fi de poder crear planters que permetin endegar nous conreus sense cost.

Us passo aquesta primera tanda de fotos perquè pugueu veure l’activitat concreta que estan fent amb l’arranjament del terreny, i amb les llavors i planters, així com el material que els proporcionem per poder disposar d’aigua per regar de la manera més pràctica en cada moment i en cada una de les parcel·les que es cultiven.

Amb la propera remesa de fotos tancarem el capítol.

Una abraçada.

Joan

Juny 2021