Una puntada de peu a la tristor

Gràcies a les aportacions d’alguns de vosaltres, que han alleugerit una mica les greus  angoixes econòmiques del “fons comú”, es va poder comprar roba de tota mena i motivar la represa d’activitats del taller de costura amb la intenció d’arrancar un projecte de caire especial.

Abans d’explicar del que es tracta us haig  de recordar que, fins ara, en el taller s’ha prodigat més que res la elaboració de vestits per a nenes, perquè és menys complicat. També parlarem de pantalons per als nens, però això ja vol una tècnica més acurada i temps per davant.

El fet és que es va plantejar a les mares un desafiament. Es tractava de veure qui seria capaç de fer el vestit més bonic per la seva filla de cara a les festes de Nadal i fixar una data perquè totes puguin presentar la seva obra i que les nenes la puguin exhibir en una desfilada.

El repte va ser acollit amb entusiasme extraordinari i el resultat ha estat espaterrant. Per a les mares ha suposat una fita inesperada que ha comportat una revifalla de la seva autoestima i una bufetada a les terribles contrarietats del moment. Pel que fa a les nenes, podeu creure que mai havien tingut un vestit com el que ara tenen, ni l’havien pogut lluir d’aquesta manera. Tot va acabar amb un dinar de germanor.

Llàstima que les fotos no arribin a traduir tot el grau d’emoció del moment, però us el podeu imaginar.

I si creieu que no s’havien de destinar fons per una cosa així, em podeu renyar, però ja està fet.

Una abraçada.

Joan

Desembre 2020