Benvolguts.

Ja s’ha fet una altra collita de cebes a l’hort comunitari, tal com us havia anunciat.

Us passo fotos de la plantació de cebes abans de les collites, durant aquesta collita i amb el seu resultat, que ha estat òptim. Les cares de satisfacció dels hortolans ho diuen tot. Encara en queda una altra -la última- prevista per a la setmana entrant.

Les cebes d’allà no tenen la fortor de les de aquí, ni molt menys; es poden menjar crues sense problema i son de consum diari (per al qui en té, naturalment). Serien una mica comparables a les nostres cebes dolces. Sigui com sigui, la nostra gent en tindrà a l’abast per al consum familiar i per vendre amb bona quantitat i qualitat.

Fixeu-vos en els terrenys que hi ha a una punta i altra de les regues de cebes. Son els espais que vam llogar i ampliar abans que jo marxés de allà. Ben aviat es llauraran i es sembraran. Aquesta ampliació, juntament amb la reserva d’aigua de la “laguneta”, ens permeten vaticinar uns bons resultats de producció, així com un significatiu ajut alimentari i econòmic per a aquest grup de famílies dels nostres nens.

Us haureu adonat que procurem fer les coses amb seny i anem progressant (o reculant) d’acord amb el que ens obliguen les circumstàncies i en la mesura que ens ho permeten les nostres possibilitats. El nivell de compromís d’aquella gent és molt volàtil. Amb la mateixa facilitat que s’inflen es desinflen; per tant, cal anar a poc a poc i avançar curosament en el procés de fer-los creure en ells mateixos i en les seves capacitats.

Pel que fa a l’hort comunitari, si l’èxit ens va acompanyant, com fins ara, i jo puc tornar a Nicaragua, no descarto l’inici de noves negociacions amb el propietari dels terrenys per anar augmentant les zones de cultiu i que l’hort comunitari acabi sent un puntal definitiu de cara a l’alimentació de les nostres criatures i de les seves famílies. De moment, podem estar ben contents amb el que ja s’ha pogut assolir.

Gràcies en nom seu pel vostre suport. Sense alguns ajuts econòmics concrets que podem destinar-hi res de tot això no hauria estat possible.

Una abraçada.

Joan

Sant Jordi del 2020