Benvolguts.

Avui m’haureu de deixar esplaiar una mica per dues raons, perquè la nostra gent de Nicaragua ha celebrat la seva gran festa del “dia de las madres” i perquè d’aquí a pocs dies ja surto jo cap allà i probablement aquest serà l’últim contacte que tindré amb vosaltres des d’aquí.

Com que hi ha uns quants temes per ensenyar-vos, només us passaré un mostreig de les fotos referents a cadascun d’ells. La festa ha consistit en el següent:

1.- Lliurament a cada família d’un paquet amb verdures, que s’han comprat gràcies al “fons afegit”. Hem decidit entregar-los verdures aquesta vegada per posar en valor, també, aquests aliments. El “fons afegit” està esgotant-se. Vam programar-lo i pressupostar-lo per a mig any i haurem aconseguit allargar-lo bastant més (des del mes de novembre passat fins el mes que ve). Cada paquet de verdures conté 1 kg. de patates, 1kg. de cebes, 1 kg. de tomates i 1 kg. del que ells en diuen chiltomas. Veureu a les fotos el conjunt de l’entrega, els paquets, i algun dels lliuraments personals. Gràcies, un cop més, als que hi heu col·laborat.

2.- Lliurament de frijoles. Aquesta vegada hem hagut de substituir la soja pels frijoles, perquè ja no es troba soja al mercat (a cap preu). Hi ha una gran empresa a Nicaragua que fabrica i exporta oli de soja, i que ha comprat tota la producció que hi ha. La falta de provisions que el país pateix en tots sentits afecta també, naturalment, a la soja. Veureu a les fotos algun dels lliuraments de frijoles.

3.- Lliurament de roba. S’ha fet un paquet per a cada família amb bruses, samarretes i pantalons. M’expliquen que les bruses els han encantat. Es tracta de roba donada per algú de vosaltres, que vaig enviar el mes passat i que ha arribat a temps per aquesta celebració. Veureu fotos del conjunt de la roba i dels paquets blancs individualitzats.

4.- Un berenar per a tothom amb entrega a les mares de flors fetes pels nens en el taller de manualitats.

5.- Un ball final en el que, segons m’expliquen, s’ho van passar molt bé.

La situació del país no és gens engrescadora. Hi ha hagut una altra vaga general i la repressió policial, segons em diuen, ha tornat a ser bestial. Vaig cap allà amb la clara intenció d’avaluar personalment la situació i decidir objectivament si el nostre programa pot o no pot continuar. Us asseguro que em preocupa molt més la necessitat d’haver de decidir sobre això que tot el component de seguretat (d’inseguretat) que envoltarà la meva estada a Nicaragua. Us mantindré puntualment informats, però no patiu que tot sortirà bé. Ja ho veureu.

Una gran abraçada.      Joan.                                                                           Maig 2019