Benvolguts,

Ha arribat el dia. S’ha fet la primera collita de tomates…  i quines tomates! a l’hort comunitari. I ja n’han venut les primeres caixes per les botigues del poble.

Premi extraordinari als hortolans; millor dit, a les “hortelanes”, ja que han estat elles les principals protagonistes de l’obra. Segons em diu la Brenda, estan exultants. No m’estranya. Recordeu que la història va començar amb un terreny totalment erm el passat mes de juliol. Tot s’ha aconseguit amb poc més de dos mesos. I la cosa no acaba aquí. La primera collita de pastanagues i cebes es farà la setmana entrant. I les patates es sembraran la setmana següent.

Ara ve el segon pas. Se’ls ha d’ensenyar a vendre com cal, a administrar els recursos i a estalviar per poder comprar productes de ressembra i ser autosuficients, que aquest és l’objectiu final.  A poc a poc. Treballar la terra ho porten imprès en el seu ADN, la resta del que acabo d’escriure és com un relat insòlit i ple de misteris per a ells i elles. La cosa requerirà temps i paciència.

Com que darrerament els comptes del “fons comú” s’han sanejat, gràcies a alguns ingressos (subhasta d’art) i donacions, he pensat que, si la producció d’hortalisses és tan abundant que no s’arriba a vendre tota, la comprarem nosaltres (com vam fer una vegada amb la collita de mel) i la repartirem entre tots els nens per al seu consum i el de la seves famílies i així disposaran d’un bon complement alimentari. Què us sembla?

Una abraçada.

Joan

Octubre 2019