Un altre tema enllestit

Benvolguts.

Us vaig dir que havia d’enllestir temes com més aviat millor. L’actual daltabaix que pateix el mon m’obliga encara més a anar més feina, ja que no tinc ni idea d’on aniré a raure els propers dies ni a quin país acabaré aterrant. La cosa té el seu punt d’apassionant.

Vaig convocar una Assemblea General de socis de la cooperativa. La veritat és que la Junta no havia funcionat com jo esperava i com la cooperativa necessitava, ja que al final era la Brenda qui ho anava gestionant tot i jo, que des de la distància, havia de prendre les decisions importants. Mai vam aconseguir que trenquessin el “cordó umbilical” i això ha alentit l’objectiu prioritari de la cooperativa com és el garantir la seva sostenibilitat i la seva autosuficiència. Total, vaig “proposar” la dimissió de la Junta i vaig “induir” la elecció d’una altra Junta Directiva totalment diferent i amb una mitjana d’edat de 26 anys. Si en voleu dir un “petit cop d’Estat” no anireu desencaminats.

Espero que ara la cooperativa, encapçalada per aquesta gent més jove i dinàmica, faci el definitiu salt endavant i acabi, a mig termini, podent prescindir de nosaltres. Us passo fotos de la Assemblea.   Un altre tema que havia d’afrontar personalment i que deixo enllestit.

Vam convocar-la el mateix dia que hi havia activitats sanitàries, de les que ja us he informat, per evitar la duplicació de desplaçaments per a les famílies, i ho vam aprofitar per entregar un petit lot de roba a cada criatura i un parell d’ampolles de mel, com a complement alimentari.

La roba és de la que heu donat alguns de vosaltres. La mel, tal com haureu deduït, és la que va quedar emmagatzemada a l’apiari per falta de sortida. L’hem comprat als apicultors i l’anirem repartint als nens.

Només us passo un parell de fotos del repartiment, perquè les corresponents a cada criatura en concret les aniré enviant a cadascun dels padrins. Em fa especial il·lusió passar-vos la foto de la Griseida amb la seva mare, ja que es tracta de la nena que vam diagnosticar i tractar per la seva epilèpsia que, fins aleshores mai ningú havia medicat, mentre li provocava convulsions diàries, que la tenien absolutament deteriorada i marginada. Des que va ser correctament diagnosticada i posada en tractament, no ha tornat a convulsionar, va al “cole” com qualsevol altra criatura i pot fer una vida completament normal. La nena és tant conscient del seu canvi de vida, que cada vegada que em veu es posa a córrer per abraçar-me. Us ho explico perquè això per a mi no té preu.

Ara que ho acabo d’escriure m’adono que probablement ja us ho havia contat. Disculpeu. Val més dues vegades que cap. Penso que el tema s’ho mereix i explica moltes de les coses que fem per aquí, que d’altra manera serien inexplicables.

Una abraçada.

Joan                                                                                                                  Març 2020