L’ensenyament al taller de costura ha tocat sostre. Quan el monitor va iniciar les classes de patronatge, la meitat de les assistents no el van poder seguir, cosa ben natural si tenim en compte que algunes son analfabetes i les altres quasi també, amb un parell o tres d’excepcions que us comentaré. Fins ara han estat assimilant tot el que suposa aprenentatge mecànic de costura, però quan s’han vist obligades a treballar dades numèriques per fer patrons, s’han perdut.

Això ens porta a fer una aturada en el procés i replantejar-lo de soca a arrel.

Cada vegada estic més convençut que hem d’optar pel canvi generacional i apostar pel jovent (germans i oncles o tietes dels nostres nens, amb la única condició de que comparteixin el nucli familiar). La generació dels seus pares està irremeiablement perduda. Les mancances patides per aquesta pobra gent durant tota la seva vida els ha limitat en tots sentits (tal vegada més mentalment que físicament) i no podem esperar obtenir “peres de l’om” per molt que ens hi trenquem les banyes.

He fet un invent. He obert una inscripció per a curs de costura a la gent jove de les famílies dels nostres nens. Ells ja han anat a escola i, inclús, alguns han superat l’ensenyament secundari (del nivell val més que no en parlem); i estan preparats per afrontar càlculs i conceptes elementals sense dificultat. El seu apranantatge a cosir partirà de zero. La resposta ha estat molt positiva. Les poques mares que han tingut capacitat per aprendre amb facilitat tot el que s’ha explicat al taller de costura fins ara, ho ensenyaran al jovent i quan els joves assoleixin el nivell que ara tenen les mares “espavilades” reprendrem el curs de patronatge en el punt on s’ha deixat, però amb canvi generacional d’alumnes i amb garantia d’avançar sense entrebancs.

Les mares que no han pogut continuar endavant estic mirant de reubicar-les en altres activitats. Una d’elles és la que ja tenim integrada a l’apiari i una altra està en el grup de l’hort comunitari. Això no vol dir que el que han après en el taller no els hagi servit de res; ben al contrari, estan en condicions de cosir i arreglar moltes peces de roba que abans no haurien sabut ni com posar-s’hi i n’estan molt satisfetes.

Us passo les fotos de l’últim taller de costura en el que algunes de les mares van quedar encallades. Només de veure els estris de damunt la taula entendreu de seguida el perquè. Després us podré passar ja les fotos del taller actual amb el jovent treballant. No podem perdre el temps.

Vaig anar a la Fundació Wisconsin de Managua a “mendicar” material (cinc hores de bus d’anada i cinc de tornada. Bufff) i, apart de la bossa plena que em vaig endur, em van garantir l’entrega de 3-4 caixes grans de teles i llanes per a finals de mes.

Una abraçada.    Joan                                                                       Juliol 2019