Tercer i últim reconeixement

Benvolguts.

No cal que us faci cap panegíric de la Brenda, ja que heu anat seguint els resultats de la seva tasca com a gerent del nostre Programa (Catalunya Solidària), també com a gerent de la Cooperativa Catalunya i, en definitiva, com a puntal de la nostra organització a Nicaragua.

El que no hauré sabut fer-vos arribar durant tot aquest temps son els resultats de la seva labor professional com a psicòloga i logopeda, perquè els progressos  de la nostra mainada en aquest sentit son molt difícils d’objectivar i de mostrar. Avui és el moment d’intentar-ho i de compartir amb vosaltres el reconeixement i l’agraïment que mereix l’esforç i la eficiència de la Brenda envers la millora psicològica i de sociabilitat dels nostres nens, especialment d’alguns d’ells que, quan els vaig trobar, eren criatures abocades a la misèria i a la marginació més absolutes.

Posaré, com a exemples, els cassos del Frangel i de la Kenia. Del primer ja us n’he parlat alguna vegada. Era el nen més esquerp, agressiu i insociable que us pugueu imaginar. No pronunciava ni una sola paraula. La Kenia presentava una hemiplegia dreta i una minusvàlua mental secundàries a traumatisme de part.

Aquí els teniu ara. Per poder fer el comparatiu us passo les fotos de quan els vaig trobar l’any 2017. Em sembla que en cap cas es pot aplicar de manera més oportuna allò de “una imatge val més que mil paraules”. No us perdeu el vídeo.

Una abraçada.

Joan

Maig 2020