Tancament de l’apiari

Després de més de quatre anys de feina i d’esforços dedicats de manera intensa a aquest projecte, finalment he hagut d’admetre que l’activitat de l’apiari no pot continuar.

Els que heu seguit la seva evolució i la il·lusió que hi hem posat durant tot aquest temps us podreu imaginar el grau d’aflicció que envaeix els afectats i el que jo m’he resistit i he lluitat per evitar que la clausura de l’apiari sigui un fet; però, tal com us vaig dir, estic aquí per assumir totes les responsabilitats i prendre les decisions que faci falta per dures que siguin, i ja us avanço que aquesta no serà la última.

Us faig la síntesi del que ha passat.

1.- Una generosa donació inicial per part del grup TNG’s ens va permetre comprar tot l’utillatge necessari per arrancar el projecte (equipatge de protecció i cinc ruscs).

2.- Una recerca feixuga pels poblats indígenes va permetre localitzar i acordar la utilització de l’espai idoni per a la instal·lació de l’apiari.

3.- El posterior suport econòmic de la Fundació DHISA i el conveni amb una cooperativa (COMJERUMA) especialitzada en apicultura va garantir que les coses es plantegessin amb criteris d’eficiència, com eren:

– Formació i capacitació dels apicultors.

– Progressiu augment del número de ruscs i de càmeres de cria.

– Treballs constants de cura, neteja, provisió, manteniment i collita a l’apiari.

– Progressiu augment de la producció.

– Consolidar la qualitat de la nostra mel (“fer marca”) per oferir-la als compradors estrangers (clara aposta pel turisme) i als consumidors locals, mitjançant la venda al quiosc de Cusmapa i a les fires de la zona.

– Mentalitzar i instruir als apicultors sobre la correcta administració del “negoci” amb l’objectiu de que, al final del 2020, fossin autosuficients i comptessin amb capacitat per gestionar-ho tot pel seu compte i sense necessitat del nostre ajut ni de la nostra intervenció (havien de “volar sols” i responsabilitzar-se d’aquest nou medi de vida).

Aquesta era la planificació, que semblava prou assenyada, i així es va seguir escrupolosament.  Els apicultors s’han anat capacitat fins el punt de convertir-se en experts; el número de ruscs ha augmentat (en tenim 15 i tres càmeres de cria);  la producció ha passat dels 20-25 litres inicials als més de 100 durant els darrers 12 mesos. On ha estat el problema?, doncs en allò que no hem pogut controlar: la catàstrofe politico-social, que des de l’any passat està arruïnant el país, ha fet que el turisme hagi desaparegut i que el poder adquisitiu de la gent hagi caigut fins a extrems insostenibles, de manera que la població no es pot permetre la compra de mel quan no té recursos per afrontar, ni tan sols, la compra dels aliments bàsics per alimentar-se.

No és que el preu de la mel hagi caigut (que així és), sinó que s’està quedant emmagatzemada i sense sortida; tant la nostra com la de tots els altres apiaris. Les despeses superen de molt els beneficis. Hem caigut en la paradoxa d’estar obtenint cada vegada més quantitat d’un producte que no vol ningú. Les empreses comercialitzadores i exportadores també tancat. Hem fet un darrer intent desesperat a base d’embotellar la mel i presentar-la a l´última fira que s’ha fet a la ciutat d’Estelí; el resultat ha sigut decebedor (més costos que guanys), ja que no s’ha venut pràcticament res. Si això fos la conseqüència d’una situació conjuntural, encara podríem tenir una mica més de paciència (esperança), però, malauradament, no hi ha cap indici de que la cosa millori, ni a curt ni a mig termini, sinó tot el contrari.

No ens queda més alternativa que comprar-nos la mel emmagatzemada i repartir-la com a complement alimentari per a la nostra mainada. Al menys ells en sortiran beneficiats.

A partir d’aquest moment, toca reconduir els nostres afanys a favor d’allò que -de cara a les famílies dels nostres nens- cada vegada funciona millor (l’hort comunitari i el taller de costura). I és lògic que sigui així, ja que aquestes activitats donen resposta a les seves necessitats més bàsiques com son el menjar i el vestir. En aquest sentit, afortunadament, ben aviat us donaré excel·lents notícies.

No us preocupeu. El nostre estat d’ànim no se n’ha ressentit i les activitats directes  a favor dels nens fa goig de veure-les. No estem reculant; estem agafant embranzida.

Una abraçada.

Joan

Febrer 2020