Recorregut per poblats indígenes

Benvolguts,

Cada cop que estic a Nicaragua, visito una vegada, com a mínim, tots els nens a casa seva, per molt allunyats que visquin, malgrat que a la majoria d’ells els veig a Cusmapa amb motiu de qualsevol de les activitats de les que són beneficiaris. Però, anant-hi em faig més una idea de la seva situació real i actual. Si bé, de moment el cos encara aguanta, acostumo a proveir-me d’algun pal com a eina d’ajut i també de protecció, ja que un mai sap el que es pot trobar, tot rondant per aquests mons de Déu. Perquè us explico això?, doncs perquè l’altre dia les dones es van presentar i em van “obsequiar” amb una “vara de mando” (ho veureu a les fotos). Podeu imaginar el ritual de “conya místico-burlesca” que van muntar tot fotent-se un fart de riure sobre si el que jo necessitava era un pal perquè m’estava fent vell o perquè sense el pal ja no podia controlar la “manada”. Les dones acostumen a “permetre” que jo obri camí tot davant, ja que més d’una vegada me les he tingut amb alguna serp, i, per a elles, la possibilitat d’ensopegar amb una serp les posa histèriques. Conyes apart, us passo les fotos del que vam anar trobant durant la última de les sortides on queda reflectida la realitat de les condicions de vida amb les que ens anem topant pels poblats indígenes. És bo que ho recordem, tant vosaltres com jo, ja que les bones notícies i els progressos que comparteixo amb vosaltres pel que fa al nostre Programa no ens han de fer perdre els referents d’una realitat, que, desgraciadament, és la que és i continua sent tant esgarrifosa com sempre.

Abraçades.
Joan