Que ningú s’enfonsi

Benvolguts.

“Tengo el ánimo bajoneado” em va dir una vegada un indígena de l’Amazones. D’això ja fa uns quants anys, però em va quedar gravat per sempre. Fixeu-vos que no va dir “bajo” sinó “bajoneado”. Alguna cosa l’havia afligit profundament i era la causa del seu desànim.

Ens hem proposat que ningú dels que participen en el nostre programa de Nicaragua s’enfonsi; ni els de allà ni els de aquí. Tot és molt dur i de mal pair, molt més del que us pugueu imaginar i del que jo us pugui explicar per escrit, però entre tots hem de doblegar la desesperança, el pessimisme i la tristor.

Mireu com tenim ja les patateres. Mireu la quantitat de material que ens va arribar de Wisconsin pel taller de costura. Mireu com s’ha reprès la feina al taller i mireu, sobre tot, la cara de satisfacció de la nena mentre llueix el vestidet llampant que la seva mare li acaba de fer. Per a mi aquesta foto no té preu i ho justifica tot.

Una abraçada.

Joan

Agost 2020