Ploure sobre mullat

envolguts.

Els qui heu seguit la informació que he anat enviant referida a la dantesca situació que es viu a Nicaragua pels efectes del coronavirus, no cal que us expliqui gaire més sobre el natural enfonsament anímic que ha envaït el  nostre col·lectiu.

Per si això fos poc, un seguit de tempestes tropicals han devastat la zona i han destruït tota la plantació de tomateres del nostre hort comunitari, que estaven a punt de ser recol·lectades i que haurien aportat un important complement alimentari per als nostres nens i les seves famílies. Les primeres fotos que us passo corresponen a les tomateres destruïdes.

Costa de trobar arguments -sobre tot des de la distància- amb capacitat per vèncer la paràlisi col·lectiva que ha dominat la nostra gent. He estat en comunicació diària amb ells i, gràcies a l’empenta i a la estimulació exercida per part de la Brenda i el David, s’ha decidit que es torna a començar de cap i de nou l’activitat de l’hort comunitari com si res no hagués passat. S’ha preparat i ampliat el terreny de cultiu (ja comptem amb més de 1500 metres quadrats), s’han aplicat plaguicides, s’ha llaurat, s’han entregat impermeables, s’han proveït patates per sembrar i, tant punt la lluna entri en quart minvant (condició ineludible, segons unes tradicions que cal respectar rigorosament), es farà una gran sembrada de patates.

Us passo el recull fotogràfic del que us acabo d’explicar.

Al mateix temps, continuem en contacte amb la fundació americana Wisconsin per veure com podem iniciar novament l’activitat del taller de costura i comptar amb el seu suport pel que fa a teles i altres utillatges de confecció. Si els responsables de Wisconsin no m’han enganyat (cosa que em sorprendria extraordinàriament) tenim bones expectatives, ja que esperen la immediata arribada de un gran container ple de material des dels EEUU.

També estem analitzant la possibilitat de trobar noves fórmules per revitalitzar les vendes del quiosc, cosa prou complicada quan ningú disposa de recursos per comprar res de res.

No ens bufa cap vent a favor, però, enlloc de veles, navegarem a rem i amb tota la força d’uns braços nicaragüencs que compten amb energia renovada.

Us mantindré puntualment informats.

Una abraçada.

Joan

Juliol 2020