Per aquests mons de Déu

Benvolguts,

Aquests darrers dies els hem dedicat a recórrer els poblats indígenes, especialment els més allunyats de Cusmapa, tal com fem cada vegada que faig estada a Nicaragua. Els poblats propers (a menys de dues hores de camí) els visitem amb més freqüència. Tot això ens permet comprovar l’estat real dels nostres nens i de les seves famílies (hi arribem sense avís previ) i, a més, pel camí descobrim casos d’altres nens amb greus deficiències, que viuen submergits en el més absolut abandonament i misèria, sense que ningú s’hagi preocupat mai de fer res per a ells en cap sentit.

El resultat ha estat la incorporació al nostre Programa de tres noves criatures molt necessitades, en substitució d’altres tres que he exclòs de la nostra organització, tal com us explicaré amb més detall en un altre moment, ja que el tema mereix ser tractat amb molt de mirament.

Les “excursions” han estat dures; hores de circular amb una camioneta per camins impracticables i moltes altres hores de caminar fins allà on la camioneta no ha pogut arribar. Un sol de justícia, milions d’insectes disposats a no perdre la oportunitat de xuclar sang de “txele” (hombre blanco) i un paisatge solament comparable al de l’Àfrica profunda, tal com veureu a les fotos (sequera, desolació i més sequera).

Res de nou. Els veterans recordareu reportatges gràfics molt semblants, corresponents a anys anteriors.

Us passaré les fotos en dues tandes.

A les primeres us mostraré els camins i els “habitacles” que trobem, per fora i per dins. No cal que us expliqui la sensació de devastació i de impotència que  impregna aquesta realitat impròpia del segle XXI. Així i tot, penseu que soc cautelós i us mostro només una part d’aquesta realitat.

A la segona tanda us ensenyo altres curiositats que ens hem anat trobant: un toro i una vaca amb un aspecte prou diferent del que té aquest bestiar a Catalunya; una església catòlica amb un campanar ben original; un col·legi amb un mestre que ha de fer cada dia dues hores a peu per arribar a l’escola des de Cusmapa i dues hores més per tornar. Hi ha una única classe i allà hi té 60 criatures, totes barrejades, des dels 6 fins els 12 anys.

Com sempre, hem fet els recorreguts amb la camioneta de P. Fabretto i ells han aprofitat per repartir menjar per les escoles (aquesta és una de les seves tasques habituals).

Una abraçada.

Joan

Febrer 2020