Benvolguts,
Ben segur que recordareu el Frangel. Aquell nen que vam trobar ara fa un parell d’anys en estat de completa exclusió social i que la ciència i la paciència de la Brenda ha anat convertint en un galifardeu ben connectat a l’entorn i amb mostres evidents de relació i de integració al seu medi. Us n’he parlat unes quantes vegades perquè és un dels èxits més espectaculars que hem tingut.
El que passa és que la informació i les fotos que heu anat rebent corresponen a les sessions de tractament psicològic i logopèdic que s’ha dut a terme en les instal·lacions que utilitzem habitualment a P. Fabretto.
Ahir ens vam presentar a casa seva sense que ningú ens estigués esperant i això que us mostro és el que ens vam trobar. El Frangel i la seva germaneta sols. La seva mare havia marxat feia dos dies per anar al metge (crec que torna a estar embarassada) i encara no havia tornat.
Mireu l’interior i l’exterior de la “casa” i l’estat de les dues criatures, desemparades i sense res per menjar.
No us vull encongir el cor, però crec que heu de veure totes les versions de la nostra realitat sense retocs.
Una abraçada.
Joan
Juny 2019
