Més satisfaccions

Benvolguts,

Tal com recordareu els més antics de la colla, una de les coses que més em va cridar l’atenció quan vaig prendre contacte inicial amb la dura realitat de Cusmapa va ser la gran incidència de P.C.I. (paràlisi cerebral infantil) i de malformacions congènites. Això em va crear alguna disjuntiva difícil de resoldre com és la necessitat de decidir quins nens acceptàvem i quins no acceptàvem en el nostre Programa, ja que algunes d’aquestes malformacions no comporten cap grau d’incapacitat o el seu grau d’incapacitat és inferior al que plantegen altres patologies, bo i que, en tot cas, minven la qualitat de vida dels afectats.

Donat que els recursos dels que disposem són prou limitats i que no hauria estat correcte el desviament de fons de la Organització a favor de nens no inclosos en el Programa, vaig promoure la recaptació d’ajuts econòmics específics per fer front a aquestes circumstàncies. Afortunadament, algunes persones generoses van respondre favorablement i ben aviat vam poder afrontar les intervencions quirúrgiques d’un parell de casos. Un d’ells era el d’una nena d’uns 8-9 anys amb polidactília (sis dits) a ambdós peus, que va ser operada i que va quedar perfectament. L’existència d’un sisè dit en uns peus que caminen gaire bé sempre amb xancletes de les que el dit sobresurt per fora, comporta cops freqüents, ferides, luxacions, fractures i, en tot cas, l’existència de dolors persistents i la impossibilitat de que la criatura pugui jugar i fer vida normal sense patiment.

En el cas de la nena que us he citat hi havia una sobrecàrrega familiar, ja que una seva cosina de dos anys patia el mateix problema, però encara era massa petita per ser operada. Durant tot aquest temps hem anat fent el seguiment de la nena i guardant els recursos que el donant ens va proporcionar fa tres anys; de manera que, ara, que ja en té cinc, ha arribat el moment d’operar-la i així ho hem fet, tot comptant amb l’ajut impagable del Dr. Roberto Ordoñez (Cap de Cirurgia de l’Hospital de Somoto). La nena es diu Yasuara Elimar. Us passo les fotos inicials i les actuals d’abans d’operar, del postoperatori immediat i del resultat final, que ha estat excel·lent. Vaig tenir la sort de poder-ho comprovar personalment, tot just abans de tornar cap aquí.

Ja tenim dos casos més preparats per ser operats. Ho he deixat organitzat per fer-ho el proper mes de febrer, tot aprofitant la presència d’uns cirurgians canadencs d’alt nivell tècnic, que faran una estada solidària a Nicaragua, amb els que vaig poder contactar i que ja han acceptat d’operar els nostres casos, els quals presenten un grau de complexitat molt més elevat que el de les nenes amb polidactília. Us ho explicaré amb detall quan arribi el moment.

Una abraçada i bona entrada d’any.
Joan