Benvolguts,

En aquest darrer taller de costura vam tenir la presència d’un tècnic que vaig fer pujar des de Somoto per reparar les màquines de cosir. Trobar un tècnic especialitzat en això, una altra aventura, com us podeu imaginar. Us passo les fotos amb uns quants detalls a observar:

1.-L’activitat simultània del tècnic i de les mares, que no van voler deixar de treballar a fi d’anar enllestint peces per poder vendre el dia de la propera fira (dilluns vinent). Algunes les podreu veure en les fotos.

2.- Una mare amb un fill recent nascut als braços. Això no va ser impediment per presentar-se al taller després de caminar tres hores amb la criatura des de casa seva fins a Cusmapa i tornar a casa després d’altres tres hores de camí. Penso que aquestes són actituds heroiques.

3.- La monitora mostrant els fils, cremalleres, gafets i retalls de roba que vaig portar jo mateix aquesta vegada, donats expressament amb aquest fi per unes persones de bons sentiments. La resta de la roba la paguem, naturalment, així com la feina i els desplaçaments de la monitora.

Us explico això per anar donant compte de cap on se’n van els diners (apart dels que destinem directament als nens, com ja sabeu). En aquest cas, el tècnic va desplaçar-se expressament des de Somoto, com us he dit, i va dedicar tota la jornada de feina a les nostres màquines. Tenim sort de dues coses. Primera; el cost feina/hora no té res a veure amb el que es cobra a Catalunya. Segona; la gent ja ens coneix i sap quin és l’objectiu final de les nostres activitats, de manera que ajusten els seus cobraments tant com poden. En aquest cas concret, el tècnic ens va cobrar 30 dòlars (uns 27-28 euros al canvi d’aquests moments) i el cost del combustible, ja que va viatjar amb el seu cotxe particular. D’aquesta manera, i gràcies als vostres ajuts, anem tirant com podem, a empentes i rodolons, però anem tirant.

Abraçades.

Joan

Deixa el teu comentari