L’últim cas (de moment)

Benvolguts,

L’Edgar té tres anys i mig. Presenta un síndrome de Down amb complicacions cardíaques que hem fet controlar a Managua i que han anat evolucionant bé. Queda descartada la necessitat d’intervenció quirúrgica.

Fa cosa d’un any el pare va abandonar la família i la va deixar sense cap mena de recurs econòmic.

La mare, que es diu Domitila, és una dona molt emprenedora que ha estat aprenent molt en el nostre taller de costura (aquest és un tema que haurem de capgirar de dalt a baix i que us detallaré més endavant). Sempre va i ve des de casa seva a Cusmapa a peu (una hora aproximadament) amb l’Edgar a coll. Vam instal·lar un  llit de baranes al taller de costura perquè les mares puguin deixar-hi les criatures amb seguretat mentre elles treballen. Ara s’acaba d’incorporar al apiari.

Malgrat tot això, la Domitila somriu.

Passo fotos de l‘Edgar, de la casa amb imatges de fora i de dins, i de la xerrada que vaig tenir amb la mare per convèncer-la de que les abelles no son perilloses, si se les tracta com se les ha de tractar. Veurem. Tenint en compte el seu comportament pel que fa a la costura, crec que s’integrarà a les feines de l’apiari sense cap problema. Tant el cosir com la producció de mel representaran ingressos a mig termini per a ella i els seus fills, però al menys els obren una esperança de futur. Mentre tant alguna cosa haurem d’inventar per mirar d’ajudar-la.

La Domitila va recollir els “frijoles”, la mel i el pantaló. No us fixeu gaire amb les talles; les mares després s’ho reparteixen entre elles segons conveniència de mides.

Una abraçada.

Joan

Juny 2019