L’últim capítol

Benvolguts/des.

Aquest és l’últim dels cinc capítols que us vaig prometre amb la finalitat d’actualitzar la situació de la nostra organització a Cusmapa, abans de reprendre les activitats del nou any. Es tracta de l’hort comunitari, que, com sabeu, ens va donar moltes satisfaccions durant el 2020, però que, malauradament, no ha acabat gens bé. A finals d’any vam descobrir que ens havien robat i que ens estaven robant una part dels productes de les collites, especialment les patates, i ho feien amb tres components d’actuació que no poden ser més mesquins:

1.- la conxorxa del mateix propietari del terreny.

2.- el procediment: treien les patates del sota-terra tot alternant les mates i deixant les plantes i el terra tal com estaven abans del robatori.

3.- aprofitant la esfereïdora situació  creada pel coronavirus, que els donava la seguretat de que jo no podria viatjar a Nicaragua de cap manera i deixava aquella pobre gent sense capacitat de reacció o amb les minvades capacitats que els caracteritzen.

Us estalviaré els detalls de tot el procés (descobriment dels fets, comprovacions, càlculs dels danys, denúncies, amenaces, etc.). Només us diré que ha estat un cop molt dur, tant per als nostres hortolans, com per a mi mateix, ja que vaig ser jo qui, personalment, vaig triar, negociar, pactar i dipositar la confiança en la persona del propietari del terreny i que, a més, vaig autoritzar les inversions necessàries pel bon funcionament de l’hort (construcció de la “pileta”, dotació del sistema de reg, etc). Deixem-ho aquí i mirem endavant. Quan jo torni a Nicaragua serà el moment de acumular proves i testimonis i obrir un altre front amb ganes renovades d’endur-me per davant tot el que faci falta.

Mentre tant, hem començat de cap i de nou i vull creure que el canvi ens ha enfortit. Disposem ja d’un altre terreny, situat més a prop del poble, de majors dimensions i amb excel·lents condicions (qualitat del sol, disponibilitat d’aigua, desnivell apropiat, etc.). Caldrà fer una nova inversió i, al mateix temps, revifar la moral de la nostra gent. Tal com veureu en el reportatge adjunt, això últim crec que s’ha aconseguit, gràcies a l’empenta i la eficiència del David (l’enginyer/tècnic responsable de l’hort comunitari).

Espero que les fotos us arribin en l’ordre que jo les aniré col·locant: El terreny erm, tal com estava abans de començar-lo a treballar; les feines de netejar, desbrossar i llaurar; les imatges del resultat i de la primera plantada de cebes, que ja s’ha fet i que es colliran d’aquí a un parell de mesos. A una altra part de l’hort es plantaran pastanagues i tomateres la setmana entrant. Tot en marxa altra vegada. Els hortolans novament engrescats. Obrim un nou escenari, de present i de futur, que és vital per a la nostra gent. Els escenaris del passat i de la feina bruta, me’ls guardo per quan torni a Nicaragua.

Una abraçada.

Joan                                                                                                                                 Febrer 2021