Benvolguts,

Dies enrrere us vaig anunciar un “invent” fet abans de marxar de Nicaragua i referit a l’hort comunitari. La paraula “invent” la vaig utilitzar en sentit metafòric, naturalment, ja que no tinc capacitat ni qualitats d’inventor.  Però és aquesta mateixa mancança la que m’obliga a observar constantment el que m’envolta i a parar-hi atenció per mirar d’aprendre i per poder aplicar amb major eficiència allò que ja està inventat. A què ve aquest discurs? Ara us ho explico.  La meva última estada a Nicaragua em va obligar a reflexionar sobre el següent:

1.- Durant els dos mesos i mig que vaig estar allà no va caure ni una gota d’aigua; estàvem en plena època seca.

2.- Podíem regar l’hort gràcies a l’aigua obtinguda d’una “quebrada” (rierol), que transportem mitjançant tubs de conducció fins els aspersors.

3.- Bo i l’aigua que utilitzàvem per regar i, sobretot, durant les hores de nit que no es regava, hi havia un sobrant que continuava corrent “quebrada” avall fins a perdre’s en un riu de més grandària. Un llastimós malbaratament.

4.- La temporada de pluges a aquell país no comença fins el mes de maig (faltaven dos mesos); per tant, resultava lògic pensar que, durant aquest temps, el cabdal de la “quebrada” aniria minvant i que el reg de l’hort es podria veure seriosament compromès.

Calia buscar una solució i, en temes de pagesia, ningú més savi que els nostres avantpassats. Convenia preguntar-se, què feien els nostres avis (al menys els meus)?. Doncs comptaven amb una bassa. La bassa sempre ha estat un referent històric de les cases de pagés. Què ens calia fer a nosaltres?: doncs UNA BASSA, així, ras i curt (allà en diuen una laguneta); és a dir un gran dipòsit d’aigua intermedi entre la “quebrada” i el nostre hort, que s’anés buidant durant les hores de reg i que s’anés omplint durant les hores de nit. En principi, molt més fàcil de dir que de fer, ja que, com sabeu, els nostres recursos son els que son.

Una vegada més vam recórrer a la “màgia” i aquí teniu la bassa (10 m. x 5 m. x 1 m.=50 m3 de volum; és a dir 50.000 litres de cabuda) amb les imatges corresponents a les tres fases de la seva construcció (jo només vaig poder testimoniar les dos primeres): Primer, acabada d’enllestir, però encara buida; segonament, impermeabilitzada amb plàstic (no hauríem pogut pagar una impermeabilització d’obra) i, finalment, ja plena amb les vorades protegides per troncs. Tot molt primari i rústic, però absolutament efectiu. Em diuen que funciona de meravella i que el reg de l’hort queda garantit.

Sort de la màgia !!!

Una abraçada.

Joan                                                                                                                             Abril 2020