Benvolguts,

Si insistim tant en la soja, és perquè es tracta de la llegum més rica en proteïnes que hi ha i perquè aquestes proteïnes son les que presenten la proporció d’aminoàcids més equilibrada, amb un coeficient d’assimilació molt semblant al de les proteïnes de la carn, però amb l’avantatge de que la soja no té les grasses saturades ni el colesterol que té la carn. Al mateix temps, la soja es també molt rica en vitamines, minerals i fibres. D’aquí ve la gran importància d’incloure aquest aliment en la dieta habitual dels nostres nens, sobre tot tenint en compte que el consum habitual de les seves famílies es redueix als hidrats de carboni propis del blat de moro i dels ”frijoles” (aquests també tenen un cert component proteic), ja que la carn, el peix i la llet els resulten prohibitius.

Fins aquí les avantatges. Els inconvenients que hem d’afrontar:

1.- No hi ha cultura, ni tradició de cultiu ni de consum de soja en la zona. Vam promocionar-ne el cultiu i vam fracassar per raons climàtiques (no descarto de tornar-ho a intentar més endavant, però ara no puc obrir un altra front d’aquesta envergadura). Sempre l’hem de comprar i topem amb l’obstacle de que, com que és escassa, resulta difícil de trobar i molt cara i, a més, la producció pròpia del país l’adquireix pràcticament tota una gran industria d’oli de soja de la regió de Leon (a la costa del Pacífic), que l’exporta cap els EEUU. Fa un parell d’anys vaig anar expressament a encarar-me amb els responsables de la fàbrica, però no hi va haver res a fer. Per tant, l’aportació de soja per part de P. Fabretto és molt d’agrair.

2.- Tampoc hi ha tradició culinària; les mares no saben com cuinar-la i els nens es cansen de menjar sempre la mateixa presentació de soja bullida. Per resoldre aquest problema vam optar (també amb l’ajut de P. Fabretto) per proporcionar formació a les mares i ensenyar-les a cuinar la soja de diferents maneres i a obtenir-ne tota una varietat de plats que veureu a les fotos. De fet, hem repetit el curset de capacitació que ja vam fer l’any 2015, però en aquells moments tot just començàvem a funcionar, encara no comptàvem amb la confiança de la gent, tot es va fer en condicions molt precàries, i poques mares se’n van beneficiar. Aquesta vegada l’ensenyament ha estat molt més intens, extens i profitós.

Una abraçada.

Joan                                                                                                   Agost 2019