Intervencions i alguna cosa més

Benvolguts,

Tinc la satisfacció de comunicar-vos que la setmana passada vam fer operar tres dels nostres nens, tal com teníem programat des de l’any passat. Els padrins han estat informats amb detall. Els ha operat un equip de Cirurgia Plàstica i Maxilofacial d’Alemania, que es desplaça expressament per passar un parell de setmanes a Nicaragua operant sense parar els cassos que prèviament els ha seleccionat i preparat el Dr. Ordoñez (un gran amic i col·laborador nostre). Les intervencions s’han hagut de fer a l’hospital de Ocotal (ciutat que està a una hora de bus de Somoto), per raons que explicaré fil per randa a qui les vulgui escoltar, ja que no les puc deixar escrites.

El procés inicial va ser el següent. Els nens i els seus acompanyants van haver de sortir de casa seva aproximadament a les 3 del matí per anar a peu fins a Cusmapa a agafar el bus de les 5. Van arribar a Somoto a quarts de 8 i allà els vaig esperar jo per acompanyar-los fins on estava el Dr. Ordoñez, que els va carregar a tots dins seu cotxe i se’ls va endur fins a Ocotal per poder arribar a l’hospital abans de les 9, tal com era preceptiu. Les tornades després de l’alta ja us les podeu imaginar.

L’equip de cirurgians treballa de manera desinteressada i solidària. Nosaltres hi posem les despeses dels desplaçaments, la manutenció dels acompanyants, els medicaments i tot l’esforç organitzatiu del Dr. Ordoñez; sense el seu ajut i la seva perseverança això no hauria estat possible. En un dels cassos hi va haver una complicació intraoperatòria seriosa, però es va superar i les tres criatures estan bé. Seguiran controls ambulatoris fins la retirada dels punts de sutura.

Estic esperant a disposar d’unes dades concretes que em permetin completar la informació que us faré arribar sobre algunes de les nostres activitats més rellevants, ja que hi ha canvis de fons i de forma que heu de conèixer. En algunes qüestions es tracta de canvis molt positius (hort comunitari, taller de costura) i en altres de canvis molt negatius (expulsió del nostre Programa d’alguns dels nens i de les seves famílies, i declivi irreversible de l’apiari).

Estic aquí per assumir bons i mals resultats, i per prendre decisions per doloroses que siguin.

El nen que mostro a la foto té una deformació congènita a la ma esquerra que anem tractant quirúrgicament. La criatura ha hagut de veure com la seva mare el deixava sota l’empar dels avis i d’una seva germana i se n’anava a “treballar” a un altre país amb el dubte de si es tornaran a veure mai més. El nen diu que té fred i així ha descobert que li posen una peça de roba de màniga llarga i d’aquesta manera pot amagar la seva maneta a la màniga. Ens en cuidem, tant se val. No calen més comentaris.

Una abraçada.     

Joan

Febrer 2020