Benvolguts,

Després d’una xerrada distesa i còmoda amb els participants en el projecte de l’hort comunitari (a la sala més “luxosa” de P. Fabretto), on l’enginyer agrònom i jo mateix els vam explicar exactament el que es pretenia fer (veureu les fotos), i, després d’escoltar amb molta atenció els seus punts de vista, tothom es va posar mans a l’obra.

El resultat ha estat espectacular. A les fotos veureu el Tomás amb la camisa de color rosat (propietari del terreny), la nostra gent treballant i el canvi impressionant que ha fet aquell terreny erm que vam trobar el primer dia fins a convertir-se en un hort ben preparat, ple de vitalitat i amb els “semilleros” nascuts i crescuts; i tot això en un període de temps de tres setmanes.

Després d’alguns petits èxits en els cultius d’hortalisses i d’alguns petits fracassos, crec que hem trobat la fórmula ideal amb el model de l’hort comunitari. Estic convençut que aquesta mitja dotzena de famílies que hi participen podran abastir-se ben aviat de verdures i, mes endavant, ampliar l’explotació (hi ha terreny per engrandir l’hort) per poder comercialitzar el sobrant de les seves collites.

Estic tan satisfet del que veig, tot tenint en compte que l’arribada d’aigua està garantida, que, fins i tot, els hem proporcionat aspersors per estalviar-los feina de regar a mà i que es puguin dedicar més a treballar la terra i al propi cultiu de les plantes.

Si us plau, pareu atenció a la foto final del grup (hi falta una de les mares, que aquell dia estava malalta amb febre). És una fidel imatge de la realitat de la nostra gent.

Una abraçada.

Joan

Agost 2019