Benvolguts.

El contrast de sol i ombra dificulta la visualització de la primera foto on es veu l’abast del cultiu de l’hort comunitari (tot el que és verd), però, si preneu com a referent la meva imatge, veureu les files de patateres que tinc davant, que ja estan desenvolupades i que es colliran d’aquí unes tres setmanes. A continuació (a l’esquerra) hi ha unes altres files, que es van plantar més tard, que es colliran al febrer, i, finalment, hi ha les que s’han plantat recentment (altres imatges), que es colliran al març-abril. La resta de terreny, a banda i banda del cultivat, és el que anirem ampliant, ara que ja ho he pactat amb el Tomàs (el de la foto) que n’és el propietari.

S’han fet “cates” i els experts calculen que només en la primera collita es trauran uns 10 quintars de patates (més de 400 kg.). Els qui hi participen estan exultants; així i tot, hauré de fer alguna purga, ja que he descobert que uns treballen molt i d’altres sempre troben excuses per lliurar-se de la feina. Em sembla injust i penso tallar-ho de soca a rel. Algun cap caurà al mig de plors i gemecs. Aquestes son les coses que fan imprescindible que jo (o qui sigui) vingui des de fora per controlar, assabentar-se del que passa realment i corregir el que calgui corregir pel bé del col·lectiu. Entre ells es tapen les misèries i prefereixen callar abans que treure “els drapets al sol”.

Hi ha una altra zona de terreny (us l’he mostrat en fotos anteriors), que, fins ara, s’ha destinat solament a viver. Dic fins ara, perquè d’ara endavant, també s’ampliarà amb més bancals que els destinarem a cultius per consum dels nostres nens i de les seves famílies. És a dir, tindrem la zona de producció per vendre,  la zona de viver, i la zona de producció per a l’autoconsum. La finalitat pròpia de cada zona serà intocable i innegociable. No vull que l’afany de vendre vagi en detriment de les avantatges nutricionals que té el consum d’hortalisses per a la nostra mainada. Aquesta ampliació també està pactada amb el Tomás. Un altre dia us explicaré les condicions.

Per no sobrecarregar el sistema us passaré, a part, un vídeo amb els aspersors treballant sense parar. Això a Catalunya pot semblar la cosa més normal del mon, però aquí és un privilegi raríssim sense el qual res del que us he explicat hauria estat possible. Us semblarà increïble, però heu de saber que, abans d’aquest nostre “invent”, molta de la gent del nostre col·lectiu no sabia el que era un aspersor ni l’havia vist funcionar mai.

Una abraçada.

Joan

Gener 2020