Benvolguts,

He estat un parell de dies fent gestions a Managua. Us n’explico una. Existeix una Fundació americana que es diu Wisconsin i que té per objectiu la formació i la donació de material referent a confecció i costura per a dones sense recursos del tercer món. Vaig assabentar-me que havien tingut un taller de costura a Somoto. Vaig furgar fins a trobar-lo i, efectivament, hi havia màquines de cosir i material totalment abandonats.

Després de localitzar la seu central de la organització a Managua els vaig anar a veure. Doncs sí. La cosa ha sortit bé. Hem signat un conveni. Ens hem convertit en una de les institucions protegides per Wisconsin. M’han autoritzat a traslladar tot el material que tenen a Somoto cap a Cusmapa i em vaig endur tot un carregament de material per al nostre taller de costura (us passo les fotos). Vaig venir carregat com un ruc. Les mares estan al·lucinades. Però això no és tot. Wisconsin s’ha compromès a anar-nos proporcionant màquines noves a mida que les actuals vagin deteriorant-se i a lliurar-nos material periòdicament. Vaig quedar impressionat del muntatge que Wisconsin té a Managua. Davant d’aquesta realitat, que ha quedat signada, els de P. Fabretto han fet un pas endavant i s’han compromès a proporcionar-nos un local (dintre de les seves instal·lacions) destinat exclusivament al taller de confecció i costura. Això és molt important, ja que tot quedarà ben emmagatzemat, protegit i guardat.

Per altra part, les mares que ara solament aprenen i treballen els dies que hi ha classe, quan tinguem el local destinat solament per al taller, podran accedir-hi quan vulguin i dedicar tot el temps que desitgin a fer feines de confecció o costura. Ara ens tocarà posar les màquines en condicions (ja compto amb un tècnic) i traslladar-les des de Somoto a Cusmapa. Espero tenir-ho tot resolt abans de tornar cap a casa per Nadal i deixar-ho enllestit perquè les mares puguin treballar a gust i amb comoditat. Us faig partícips de la nostra satisfacció, ja que res de tot això hauria estat possible sense el vostre suport.

Una abraçada. Joan