“Excursió” pels poblats indígenes

Un cop feta una primera avaluació d’urgència (després dels desastres produïts per la greu tempesta tropical soferta a la zona) i del repartiment inicial de medicaments i aliments, vam muntar “l’excursió” pels poblats indígenes i aquí teniu algunes fotos com a exemple del que vam anar trobant. La dona que apareix a algunes imatges és la presidenta de la cooperativa a qui vaig convidar a acompanyar-nos perquè pogués testimoniar l’abast de la situació, donat que ella viu a prop de Cusmapa i té poques ocasions de veure sobre el terreny les condicions reals de vida d’altres pares i mares de la cooperativa, sobre tot quan la natura es desboca.

A molts llocs no hi vam poder accedir ni amb el 4×4, ja que el gruix de fang enfonsava les rodes o el pedregam les feia lliscar i impedia el pas. Ho vam haver de resoldre utilitzant el “xino-xano”. Als poblats més allunyats encara, a hores d’ara, no hi hem pogut arribar, ja que el gran cabdal dels rius  impedeix que se’ls pugui creuar. Jo insisteixo en fer l’intent d’anar-hi, però, de moment no em volen ni escoltar.

Com us deia fa uns quants dies, aquesta és la realitat quotidiana amb la que treballem, la qual contrasta brutalment amb l’ambient de comoditat i de confort que, afortunadament, podem proporcionar a la nostra gent quan estan al “quiosc” de Cusmapa o a les instal·lacions que ens cedeix P. Fabretto per a les reunions i els tallers de formació.

Probablement us cridarà l’atenció la meva ridícula “pinta de gringo acomodat”, però la veritat és que no vaig venir amb indumentària adequada a les circumstàncies que m’he trobat, ni he tingut oportunitat de proveir-me’n. El procés és simple: anar embrutant i anar rentant. Ara, quan us escric, ja fa uns quants dies que ha parat de ploure i tot sembla que està millorant.

Abraçades.

Joan

Deixa el teu comentari