Benvolguts,

Us haureu adonat que ja fa temps que no us mostro misèries referents al que s’està vivint a Nicaragua. Potser que quan arribi novament allà el mes que ve, la situació torni a colpejar-me, ja que ben segur que les misèries hi son i s’estan agreujat, però, ara per ara, prefereixo ensenyar-vos les esplendoroses imatges d’una gent que lluita per sobreviure al mig d’un entorn terriblement hostil. Nosaltres (amb vosaltres) l’únic que fem és donar-los els mitjans i esperonar-los perquè persegueixin els seus somnis com si en tot moment estiguessin a punt d’atrapar-los.

Com podreu veure a les fotos, després de la última collita de tomates, cebes i pastanagues, els nostres hortolans i hortolanes ja estan preparant els bancals per tornar a sembrar com més aviat millor. I, si els resultats de la collita anterior van ser prou bons si tenim en compte que era la primera, la següent encara serà millor perquè s’aplicarà l’experiència del que s’ha anat aprenent. I, no us ho perdeu, les criatures pel mig tot imitant i seguint l’exemple dels pares.

Fa un parell o tres de setmanes us deia que es va ampliar el terreny de cultiu, es va llaurar i es van sembrar patates; doncs, aquí teniu les plantes de patates, que ja han nascut i estan creixent amb una vitalitat espectacular. Davant d’aquest resultat estic gestionant una nova ampliació del terreny i una segona sembrada de patates per ben aviat.

Penso que no n’hi ha prou en compartir el dolor d’aquella gent, se’ls ha de motivar per la feina, se’ls ha d’ajudar a superar les seves flaqueses i a desenganyar-se dels miracles; és a dir, se’ls ha d’impregnar de la forma d’esperança més difícil d’assolir com és l’esperança versemblant i creïble.

Una abraçada.

Joan