El quiosc

Benvolguts.

Aquesta meva estada a Nicaragua apunta cap a canvis importants. No m’agrada gens com estic trobant les coses i en molts casos em veuré abocat a fer “cirurgia radical”.  Hauré d’eliminar de la nostra organització tot allò que la perjudica, especialment gent tòxica, reivindicativa o gandula. Us n’aniré informant.

El primer viratge sobtat s’ha fet en el quiosc. D’entrada he acomiadat la persona que se’n cuidava (precisament perquè no se’n cuidava o no se’n cuidava prou) i l’he substituït per una altra xicota, que em sembla més responsable i amb més ganes de treballar (el temps em donarà o em traurà la raó; ja ho veurem). Tot seguit hem canviat l’orientació del “negoci”. Continuarem venent el que s’ha venut fins ara, però el pilar de sustentació de les vendes serà el material escolar. A diferència del que ens passava amb els productes comestibles, el material escolar no es malmet ni caduca. El que no es vengui ara es vendrà més endavant. No cal preocupar-se en aquest sentit.

Ens hem posat immediatament mans a l’obra, ja que el curs escolar aquí està a punt de començar.

S’ha encarregat una estanteria a mida al fuster de P. Fabretto, que ens l’ha tingut enllestida en dos dies; s’han anat a comprar tots els materials a un proveïdor amic meu de Somoto, que ens ha fet unes condicions preferencials, i s’ha transportat tot a Cusmapa. Com podreu veure a les fotos, el quiosc ja està a punt per començar la seva nova singladura. Creuem els dits.

Poso algunes fotos de perspectiva del quiosc pels qui porteu poc temps integrats a la colla i no heu seguit la seva trajectòria, així com imatges del seu interior amb el nou caire que li hem donat.

El quiosc és propietat de l’ajuntament i el tenim llogat. Està ubicat al bell mig del poble i ens en vam fer càrrec en uns moments en que teníem fonamentades expectatives de presència de turisme a Cusmapa. El daltabaix polític i social de mitjans del 2018 ho va fer descarrilar tot i de les previsions de turisme a Nicaragua no en va quedar res de res. Durant aquest temps hi hem venut “chucheríes”, refrescs, polseres, “piñates” (productes del taller de manualitats) i part dels excedents de l’hort comunitari, però la rendibilitat econòmica ha estat tan esquifida que el tema demanava una reorientació substancial o el tancament definitiu. Tant de bo hàgim encertat. Us ho aniré explicant.

Una abraçada.

Joan

Gener 2020