L’Edgar és el trapella més simpàtic de tota la colla. S’ha anat controlant periòdicament la seva patologia congènita de cor (com tenen la majoria de Down) i podem assegurar que està totalment compensada, per no dir pràcticament resolta. Ara l’estem estimulant a fisioteràpia perquè vagi guanyant autonomia de marxa.La seva mare, que viu sola amb un altre fill, és molt participativa. És l’única dona que ha gosat implicar-se en el mon de l’apicultura i se n’està sortint prou bé. Entre una cosa i l’altre -i comptant amb l’ajut inestimable de la seva padrina- estic convençut que en treurem partit de l’Edgar.