Benvolguts,

Vam celebrar el “dia del niño” amb tot l’esplendor, tal com us havia anunciat.

Els de P. Fabretto ens van cedir la “sala noble” que és on es reuneixen els directius i els donants quan arriben des dels EEUU. Allí vam fer una reunió amb parlaments i lliurament d’obsequis. Hi ha haver regals per a tots (grans i petits). Alguns padrins rebran alguna foto concreta del seu fillol o fillola i observaran que vam repartir molts paraigües. El paraigua és un estri d’una gran importància per aquí, ja que no solament protegeix de les pluges torrencials que cauen quan menys t’ho esperes, sinó també del sol inclement que castiga sense compassió; per això ells en diuen “sombrilla”; la paraula paraigua no existeix.

A continuació vam fer els jocs preferits dels nens; les pinyates i de la pluja de caramels, a les instal·lacions exteriors de P. Fabretto. Us passaré un video, però com que jo sóc un desastre total per això, és possible que no el pugueu obrir.

Finalment vam fer un dinar per a tothom. Veureu el goig que fa la gran teulada i als veterans els sorprendrà comprovar com ha anat creixent la nostra família.

L’obsequi que vam fer als grans el dia de la festa va ser una bossa plena d’aliments per a totes les famílies.

Sempre procuro ser prudent a l’hora d’enviar-vos fotos i no abusar de la vostra paciència. Aquesta vegada m’haureu de disculpar, però he pensat que, tenint en compte les circumstàncies que estem vivint,  aquella diada havia de ser molt especial i mereixia un tracte especial; per això m’he permès fer-vos arribar una informació més quantiosa de la que és habitual.

Una abraçada.

Joan