Capítol tercer. Especial manualitats.

Benvolguts/des.

Dic que aquest capítol sortirà tot sol perquè és el més entranyable i, probablement, del que més informació us he fet arribar des de sempre. Li tinc una estima especial a aquesta activitat perquè està assolint amb  escreix tots els seus objectius. La mainada no falla mai a la cita de manualitats i s’hi presenta amb rigorosa puntualitat. Es mostren atents, disciplinats, engrescats i la monitora (Yahoska) se’ls ha fet seus sense cap estridència. Han après el que jo mai hauria cregut possible que arribessin a aprendre, sobretot si tenim molt present que el col·lectiu està format per criatures amb alguna mancança física o psíquica.

El resultat d’aquestes últimes sessions de manualitats m’ha deixat estupefacte. A partir d’un motlle interior, que és un simple globus inflat, (podreu seguir el procés a les fotos) han muntat un revestiment amb vàries capes de paper de diari, juntament amb el que ells en diuen “engrudo” per fixar-les i acabar recobrint-t’ho amb un altra material reciclat fins obtenir-ne uns gerros com el que us mostro a la foto. El gerro és per posar-hi les flors de paper que ja van aprendre a confeccionar fa temps. Realment increïble. Us podeu imaginar com d’estarrufats es presenten a casa seva amb el gerro que han elaborat amb les seves pròpies mans?. Van pujant, graó a graó, la seva autoestima i molts d’ells -malgrat les seves limitacions- ja poden passar “la mà per la cara” als seus germans o als seus amics, havent-se alliberat del sentiment d’inferioritat o de marginació que havien sofert tota la vida.

No cal dir que l’àpat de cloenda de cada sessió els fa especialment feliços. Totes les despeses les carreguem al “fons comú”, que, pobret, només té de comú el que té d’enfonsat.

Ara estan preparant el “dia de las Madres”, que és una de les festes més importants de l’any en aquell país. La data exacta és el diumenge 30 de maig, però nosaltres aprofitarem el proper cap de setmana, que hi ha control mèdic, per fer la celebració. Hi haurà alguna sorpresa per a les mares. Els nens i nenes estan molt il·lusionats. Ja us ho explicaré.

Aquest capítol va tot sencer al platet positiu de la balança, sense que s’hi puguin presentar apel·lacions; al menys així m’ho sembla a mi.

Una abraçada.  

Joan