Benvolguts/des.

Obrim i analitzem un altre capítol prou important: el taller de costura.

1.- Estructura.

– Disposem d’un espai ampli, net, ben ventilat i ben il·luminat.

– Comptem ja amb 18 màquines de cosir (elèctriques i de pedal), cadires còmodes i taules de dimensions adequades per poder-hi treballar en bones condicions.

– Material:  La Fundació Wisconsin ens ha anat ajudant a l’hora de poder disposar de material (roba, cremalleres, fil, agulles, botons, llana, etc.). Ara se’ns presenta un problema greu en aquest sentit per dues raons:

*  Wisconsin cada vegada veu més limitat el seu marge de maniobra. Per altra part, les nostres possibilitats d’anar des de Cusmapa a Managua a recollir el material també es van reduint per falta de recursos econòmics, donat que, actualment  – i tenint en compte el galopant increment del cost de vida-   el desplaçament d’una persona i d’un vehicle per fer aquesta feina pot costar més que l’import del propi material.

*  Fa més d’un any que tinc a casa unes caixes de material de costura per enviar a Nicaragua, però el tràfic amb aquell país està completament bloquejat; per tant, de moment tampoc podem plantejar l’enviament de material des d’aquí. Val a dir, per altra part, que el transport a Nicaragua d’una caixa d’uns 20 kg. costa al voltant de 120 euros (fons comú). 

2.- Formació.

Continuem proporcionant formació teòrica i pràctica a les cosidores (ho veureu a les fotos). El nivell de capacitació que han assolit les costureres en aquests dos últims anys és admirable. Tot això també es finança amb el “fons comú”.

3.- Producció i gestió.

Aquí hem de distingir dues vessants ben diferenciades:

  • Producció de peces de vestir per consum propi (faldilles, bruses, estovalles, camises, coixineres, etc.). Ara les cosidores ja dominen el procés d’elaboració i poden donar resposta a bona part de les seves necessitats familiars en aquest sentit.
  • Producció per a vendre. Aquest és l’aspecte que lliga amb la gestió i que hem encetat recentment de manera seriosa per anar-nos apropant a l’objectiu final que, com sabeu, és la autosuficiència del taller i que a curt termini aquesta activitat tingui vida pròpia i pugui prescindir del nostre ajut.

Donat el baix poder adquisitiu de la població de Cusmapa, la gestió de venda s’ha orientat cap a la ciutat (Somoto). S’ha fet una prospecció de mercat a fi de descobrir quins son els objectes que tenen més acceptació en les botigues de productes de la llar (aquí en diríem allò que està de moda). Sembla que en aquests moments es venen bé els suports/penjadors per al paper higiènic i els cobertors/protectors per a electrodomèstics. Cap aquí s’ha orientat la producció i no solament això, sinó que li estem conferint un “valor afegit” que distingeixi i faci més atractius els nostres productes manufacturats en front dels que habitualment es troben a les botigues de Somoto. En aquest sentit s’ha estimulat la iniciativa i el talent de la nostra gent per decorar els articles que produeixen de manera original i personal. No es tracta de buscar-li valor artístic, sinó de cridar l’atenció del comprador i fer-ho d’acord amb els gustos d’allà. Intentem matar dos ocells d’un sol tret: obtenir rendiment econòmic i impulsar l’autoestima. No oblideu que bona part d’aquelles dones han estat menystingudes (per no dir maltractades) des de sempre. Les seves vivències en el taller costura i la nostra complicitat representen “un abans i un després” a la seva vida.

Caldrà estar atents als “canvis de moda” i adaptar-nos a les noves demandes del mercat. Si això funciona, farem el salt cap a botigues d’altres ciutats.

En resum, tenim el taller de costura ben dotat i encarrilat. El que falta és material per poder treballar. Qualsevol suggeriment sobre aquest tema serà molt ben rebut. Ara per ara, s’explica a les cosidores que hauran d’acostumar-se a anar guardant una part dels guanys per poder comprar material. Aquesta labor pedagògica (molt difícil d’establir en aquell entorn cultural) l’apliquem tant al taller de costura com a l’hort comunitari, tal com veureu quan parlem de l’hort.

Una abraçada.

Joan