Bona notícia

Benvolguts/des.

Sort que, de tant en tant, us puc fer arribar alguna notícia reconfortant. El taller de costura està millorant i creixent en qualitat i en quantitat d’una manera admirable.

La recaptació feta a la subhasta d’art, juntament amb algunes providencials donacions que han arribat darrerament, ens han permès alleugerir les precarietats del “fons comú” i poder enviar diners  a Cusmapa per destinar-los al següent:

1.- Complementar la nutrició dels nostres nens, tal com s’ha fet amb la última entrega de llet de la que ja us vaig informar. Hem obert un nou capítol en aquest sentit, que ben aviat us ampliaré i que fa referència a la utilització de la soja que, com sabeu, aporta quasi tantes proteïnes com la carn i que ens havíem vist obligats a abandonar per absència de soja als mercats de Nicaragua, ja que les fàbriques d’oli per a exportació acaparaven tota la producció de soja del país (i marcaven el preu, naturalment).

2.- Revisió de la vista i compra d’ulleres graduades per a les criatures que les necessiten. La possibilitat d’accedir a correcció òptica allà es considera un privilegi a l’abast de molt pocs. Podeu imaginar la millora de qualitat de vida en tots sentits que això suposa per a la mainada que pateix defectes de visió.

3.- Provisió de robes, teixits i material de costura. Això es tradueix en una important dinamització del taller de costura i en uns resultats que us mostraré a les fotos (coixins, bosses, motxilles, bruses, etc.) i que podem considerar com a excepcionals, si tenim en compte el punt de partida de la gent que hi treballa.

El tema de la soja mereix un monogràfic que us faré arribar d’aquí a uns dies, quan ja tingui tota la informació al complet.

Avui, us mostraré un exemple de les ulleres que proporcionem als nostres nens i nenes (tenim per norma donar-li oportunitat a la pròpia criatura perquè pugui triar el model que més li agradi a una òptica de Somoto) i em permetré la llibertat de prodigar el reportatge fotogràfic del ambient i de l’activitat del taller, així com dels productes que en surten i de la satisfacció i de l’orgull, ben evidents, de les persones que hi participen. Ho faré en dues tongades per no sobrecarregar el sistema. Si alguna foto ja l’heu rebut abans, disculpeu-me; sempre faig selecció, però moure’m entre tant material a vegades se’m fa un galimaties.

A algunes mares que viuen molt allunyades del poble els hem proporcionat màquina de cosir perquè puguin fer feina des de casa seva i “remiendos” per a la gent del seu poblat. Estan encantades perquè ja comencen a tocar alguns “calerons”.

El taller va “viento en popa”.

Una abraçada.

Joan

Octubre 2020