Benvolguts,

Aquesta vegada la visita a l’apiari ha estat més emocionant que en ocasions anteriors, perquè aquest cop m’he volgut equipar del tot i ficar-m’hi, juntament amb els apicultors i el monitor. Així he pogut comprovar de primera mà l’estat i la realitat de tota la instal·lació. Hem revisat els 11 ruscs, un per un, que actualment estan actius (recordeu que vam començar amb 5) i les 4 càmeres de cria, que ja seran productives d’aquí uns tres-quatre mesos.

Es un tema que, a mida que el vas coneixent, es torna més apassionant, sobre tot si tens el privilegi de comptar amb un monitor expert que en sap un niu de l’assumpte i que, a més, li encanta explicar-lo.

Fixeu-vos com el monitor; ho remena tot sense cap protecció a les mans. Jo ja ho havia vist fer això des de la distància, però aquesta vegada, que ho he testimoniat al mig de tot el bellugadís d’abelles me’n faig creus. En algun moment les seves mans estaven tan plenes d’abelles que no es podia distingir ni un centímetre de la seva pell. No ho entenc, ni ho he entès mai, ni ho entendré. Ells no en fan cap cas. “Llevamos en esto toda la vida…” i no els treus d’aquí.

En aquesta ocasió no vam fer collita perquè el nivell de producció encara no estava en el seu punt òptim. La sequera ha minvat la floració i ara s’ha d’alimentar les abelles amb aportacions suplementàries de sucre i vitamines.

Una abraçada.

Joan

Juliol 2019