L’Angel Alberto és un nen amb una deficiència intel·lectual severa. Es veu que tot fent rodar un neumàtic vell de bicicleta es va anar allunyant de casa i es va perdre pel bosc. Els veïns van organitzar una batuda, però sense resultat. Us podeu imaginar l’angoixa de la mare, especialment quan la foscor de la nit va caure al damunt. El fet és que l’Angel Alberto va veure la llum d’una casa a la llunyania i s’hi va encaminar. Va trucar la porta, el van obrir i els va dir: “Me llamo Angel Alberto y vivo en Los Llanitos”. L’home de la casa el va acompanyar cap a casa seva (estaven a
més de dues hores a peu) i així va acabar la història.

Perquè us l’he contat? Perquè l’Angel Alberto ara fa un parell d’anys era un nen absolutament incapaç de reconèixer qualsevol dada seva personal o familiar, d’associar fets o circumstàncies i de verbalitzar una sola frase coherent. La feina pacient i perseverant de la Brenda durant aquest temps amb l’Angel Alberto i amb els altres nens està donant els seus fruits. Uns fruits que, potser, en aquest cas, han salvat una vida.

Penso que tots, tant nosaltres com vosaltres i sobretot els nens, estem d’enhorabona.

Una abraçada.
Joan

Deixa el teu comentari