Actualització

Us actualitzo uns quants assumptes referents a les nostres activitats a Cusmapa.

1.- Us vaig parlar d’una nena amb epilèpsia que teníem pendent d’aprovació oficial definitiva pel que fa a la seva inclusió en el “cens de crònics”. Ja s’ha aprovat i podem comptar amb que el sistema públic l’abastirà de medicaments de manera definitiva. De fet, ja se li ha fet la primera entrega de medicació per part del Ministeri (MINSA). És un cas rellevant perquè aquesta nena estava totalment marginada i s’ha aconseguit controlar la seva malaltia i reintegrar-la a una forma de vida normal com la de qualsevol altra criatura, tot incloent l’anada al col·legi. Ha estat molt complex el poder arribar fins aquí, però el resultat ha omplert de goig a tothom.

2.- Els nens continuen entusiasmats a l’hora de fer manualitats (teràpia ocupacional). Considerem que és molt important comptar amb la complicitat de les mares. Val a dir que l’àpat final de cada sessió constitueix una evident motivació afegida.

3.- També la gent jove (familiars directes dels nostres nens i que comparteixen llar) està avançant en l’aprenentatge de costura. Esperem que en el termini previst d’un mes ja estaran en condicions de rebre ensinistrament sobre patronatge, nivell que les seves mares no van poder assolir. Un cop completada la capacitació en aquest sentit, ja podrem iniciar l’activitat productiva del taller en forma de treball en equip (el jovent es dedicarà a prendre mides i a patronatge i les mares a cosir). El projecte consisteix en que durant el 2020 el taller vagi adoptant una bona organització funcional i un progressiu rendiment econòmic.

4.- Les tomates i les cebes de l’hort comunitari estan molt desenvolupades. És impressionant. Ara s’està preparant el bancal per a sembrar-hi les patates. Penso que el rendiment inicial el tenim a l’abast de la mà. Em preocupa que algun desaprensiu pugui anar a robar i endur-se el resultat de tant esforç. Els estic proposant fórmules dissuasòries (tan contundents i agressives com requereix el medi), sense descartar les armes, però no me les accepten. M’agradaria ser allà per poder-los convèncer i posar-me al davant d’aquesta història, però, desgraciadament, m’haig de quedar amb les ganes.

5.-  La sequera ha deixat l’entorn de l’apiari sense floració i, si no hi ha floració, les abelles no poden produir. El més lamentable és que, no solament ens quedem sense rendiment dels ruscs, sinó que hem d’alimentar artificialment les abelles amb sucre, vitamines, etc. per evitar que marxin. Dit d’una altra manera, aquesta vegada en lloc de benefici tindrem despesa, que, naturalment, no estava pressupostada i que haurem de cobrir amb el “fons comú”. Esperem que arribin les pluges i que, amb elles, s’obri una etapa d’esperança tant per a l’apiari com per el que allà en diuen la collita “postrera” de blat de moro i “frijoles” (octubre-novembre). En cas contrari la catàstrofe pot ser terrible.

Abans de marxar de Nicaragua vaig deixar enllestida una sol·licitud d’ajut per ampliació de l’apiari adreçada a una convocatòria oberta que havia publicat l’ambaixada d’Austràlia. Els tràmits els vam fer conjuntament amb COMJERUMA (la cooperativa que col·labora amb nosaltres en el tema de l’apicultura). Quedem pendents de resolució.

Si l’entramat de “Catalunya Solidària” algun dia ha de rebre condemna, que sigui per haver-se equivocat, no per haver-se rendit o haver-se inhibit.

Una abraçada.

Joan

Setembre 2019