Abans de venir cap a casa per Nadal

Benvolguts.

Abans de venir cap a casa per Nadal vaig posar en contacte dues entitats nicaragüenques; per una part la del P. Fabretto, que els “veterans” coneixeu prou bé, ja que constitueix un valuós suport per al nostre projecte a Cusmapa; l’altra és una fundació que es diu “Fuente de Vida” que porta un ex-escolapi espanyol i la seva parella, que són encantadors, i amb els qui he fet molt bona amistat.

“Fuente de Vida” va muntar una editorial, que comptava amb suport econòmic d’entitats estrangeres, les quals, desgraciadament van abandonant el país per les dificultats que el govern els està plantejant a cada moment. Només us diré que una de les revistes que editaven (ENLACE) comptava amb el reconeixement de la UNESCO i del Consejo de Educación de Adultos de América Latina, però el Ministerio de Educación de Nicaragua els va negar la condició de revista educativa i de qualsevol recolzament perquè abordava temes d’educació sexual. ¿Recordeu l’Espanya dels anys 60?; doncs això o pitjor.

Total; van decidir també tancar l’editorial i regalar a P. Fabretto el residual de material que consisteix amb un lot de 200 exemplars (revistes, guies i llibres) el contingut dels quals fa referència a la promoció de l’agricultura orgànica i agroecològica, producció d’adobs, aprofitaments d’aigua, etc.; tot amb llenguatge senzill i molt a l’abast de persones poc habituades a la lectura.

El mes passat, la colla de “Fuente de Vida” es va desplaçar expressament fins a Cusmapa per fer la donació a P. Fabretto. Es veu que va ser una trobada entranyable entre els responsables de les dues entitats i es van establir uns excel·lents vincles de relació per a altres possibles activitats conjuntes en el futur. Tenint en compte que l’objectiu fundacional de P. Fabretto és la formació de nens i joves, la incorporació d’aquest material didàctic els ha anat molt i molt bé i no hi ha dubte que d’alguna manera repercutirà de manera favorable cap els nens i adolescents de la nostra organització.

Us passo les fotos i comparteixo amb vosaltres la satisfacció del fet i l’agraïment que ambdues entitats han fet explícit envers la nostra gestió, que és també la vostra, ja que sense vosaltres res podríem fer.

Aquesta nota serà ja la última que us faig arribar des de Catalunya. El proper dia 26 torno a marxar cap allà i serà des d’allà que us continuaré donant la tabarra, un cop m’hagi instal·lat, adaptat i assabentat de l’allau de coses “totes urgents”, que la gent de Cusmapa ben segur que té preparades per endossar-li al “Johan” tant punt arribi.

Abraçades.

Joan

Deixa el teu comentari